Pàgines

8 de gen. 2012

Formació permanent del professorat

Si totes les feines atribueixen a la formació permanent un paper clau en la millora professional, la docència no és una excepció. Des de fa molts anys, el Departament d'Ensenyament inverteix cada curs una suma important de diners en la formació del professorat. Probablement, les dificultats econòmiques també obligaran a replantejar aquesta despesa. Ara bé, a banda de lamentar la situació, podem veure-hi l'oportunitat d'obrir un parèntesi per fer una revisió en profunditat de tot allò que envolta la formació permanent, des d'aspectes conceptuals fins al finançament.
Des de l'experiència de més de vint anys gestionant i impartint formació al professorat, m'atreveixo a compartir una sèrie de reflexions i a formular algunes propostes.

El reconeixement de la formació
Sembla raonable que la participació voluntària en una activitat de formació permanent estigui compensada amb el reconeixement en forma de certificat. No obstant això, des que la formació és comptabilitzada com a mèrit, es produeixen sovint algunes situacions que ben poc tenen a veure amb el seu objectiu: docents que s'inscriuen al que sigui (dit així textualment "on tingueu places vacants") perquè necessiten punts, centres que intenten fer passar per formació allò que hauria de ser la seva feina habitual...
D'altra banda, si allò que pretén el reconeixement de la formació és valorar que la persona ha fet l'esforç d'intentar estar al dia en temes relacionats amb la docència, no té massa sentit que en la gran majoria de convocatòries tingui el mateix valor un curs de fa vint anys que un de recent. Actualment, compten igual 30 hores d'un curs de Framework (aquell processador de textos de la prehistòria informàtica) dels primers anys 90 que d'un seminari sobre competències bàsiques acabat de fer.
En aquest sentit, crec que caldria pensar en mesures per premiar la regularitat en l'assistència a activitats de formació per sobre de la quantitat (no comptabilitzant mai més d'un nombre determinat d'hores per any, per exemple) i per limitar els anys de validesa d'un certificat com a mèrit.

Temàtiques
Actualment, les temàtiques sobre les quals es pot trobar oferta formativa són quasi il·limitades: des de cursos sobre la funció directiva fins a tallers de ioga. Tots els temes són respectables si han de tenir una repercussió positiva en l'organització escolar o la pràctica docent, és clar. En temps de dificultats, però, potser caldrà prioritzar aquells àmbits relacionats més directament amb les necessitats del sistema educatiu. En aquest punt, em permeto recordar que l'enfocament competencial del currículum -tant de primària com de secundària- encara queda força lluny de la realitat de les aules i que mai s'ha fet una acció massiva per avançar en una qüestió prou important com aquesta.

Modalitats
Amb els anys s'han anat perfilant diferents tipus d'activitats de formació, pel que fa al seu enfocament i la metodologia: cursos, seminaris, tallers, grups de treball, assessoraments... No faré un repàs exhaustiu de cada modalitat sinó que em centraré especialment en l'assessorament.
Un assessorament és una activitat restringida al professorat d'un mateix centre i conduïda per un formador/a extern que hauria de tenir com a finalitat produir un canvi substancial en el conjunt del centre, sobre algun aspecte organitzatiu, metodològic o curricular.
Per la seva naturalesa, és una de les modalitats formatives que pot tenir més impacte en la docència però, perquè això passi, s'han de donar una sèrie de circumstàncies: implicació de tot el professorat i disposició al canvi (no només per part de l'equip directiu, que és qui habitualment impulsa la proposta), estabilitat de la plantilla (ja que els "efectes" no són immediats i normalment cal més d'un curs per apreciar resultats), adequació del formador/a (hi ha excel·lents formadors, experts en la seva matèria, però que no tenen l'habilitat de conduir un assessorament), suport d'agents externs (inspecció i serveis educatius)...
Malhauradament, la realitat ens diu que massa sovint -ja sigui perquè no es reuneixen prou les condicions esmentades o, simplement, per la comoditat que suposa tenir una formació "a domicili"- sota la denominació d'assessorament s'hi amaguen cursos i tallers a la carta, que ben poc tenen a veure amb la dinàmica que correspondria a aquest tipus d'activitat.
Per agreujar-ho, en els darrers anys s'ha insistit molt des de l'administració educativa que la tendència fos bastir els plans de formació amb un alt percentatge d'assessoraments (crec que el 60%). No dubto de la bona intenció de la mesura però, desgraciadament, ha contribuït encara més a la perversió del concepte d'assessorament.
Totes les modalitats fan la seva funció i poden tenir una repercussió positiva en la pràctica docent. Restringir per tipologies d'activitats té el perill de malgastar diners i esforços si els potencials destinataris no estan prou receptius.

Formadors i formadores
Ningú posa en dubte que un dels factors clau per a l'èxit d'una formació -sigui la modalitat que sigui- és encertar el formador que l'ha d'impartir o dinamitzar.
Els Instituts de Ciències de l'Educació de les universitats -especialment d'aquelles més consolidades- són els principals proveïdors de formadors. No obstant això, no hi ha cap regulació pel que fa a la condició de formador i, actualment, poden ser-ho persones no vinculades a cap ICE.
Sense posar en dubte la capacitat de ningú, crec que seria convenient que, per poder impartir formació al professorat, fos necessària la vinculació a un ICE. Per ser un bon formador no n'hi ha prou a ser un expert en una matèria i la seva didàctica. Actualment em costa d'imaginar una formació, sobre qualsevol àmbit, que no tingui en compte aspectes com el treball col·laboratiu, les competències bàsiques o la utilització dels recursos TIC. Aquest plus imprescindible només es pot aconseguir treballant en equips de formadors en el si d'una institució capdavantera en la recerca educativa.

Finançament
Deixo per al final un punt que entenc que pot ser controvertit: s'ha de pagar per rebre formació?
Actualment, no tota la formació reconeguda pel Departament d'Ensenyament és gratuïta. Col·legis professionals, moviments de renovació pedagògica i altres col·lectius organitzen cursos homologats en què cal abonar una matrícula. Es podria estendre aquesta pràctica a tota la formació no obligatòria, fins i tot la que promou el propi Departament? Crec que és una opció a considerar ja que, en definitiva, els usuaris en treuen un benefici. El pagament d'una inscripció ajudaria sens dubte a finançar la formació i possiblement contribuiria a valorar-la més.

Foto: http://www.flickr.com/photos/uocunescochair/5407958390/