Pàgines

9 de des. 2011

Etiquetes i carpetes

El treball diari de qualsevol estudiant o professor/a comporta el maneig d'un volum considerable d'informació electrònica. Creem i modifiquem documents de text, utilitzem imatges, consultem pàgines web, llegim i enviem correus electrònics... La quantitat d'arxius, missatges i referències que anem acumulant és tan gran que necessitem fer ús d'alguns sistemes d'organització de la informació per no caure en la desesperació quan intentem recuperar un fitxer o una adreça web.

Els diferents sistemes operatius compten amb aplicacions pròpies (Finder a Mac, Explorador a Windows...) basades en l'organització per carpetes. Així, l'espai d'emmagatzematge d'un disc dur o d'un pen drive es divideix (virtualment, però és el que l'usuari percep) en compartiments i subcompartiments, creats a voluntat, on es van desant els fitxers.
L'organització basada en carpetes té alguns avantatges: l'estructura de carpetes i subcarpetes es pot modificar en qualsevol moment, es poden traslladar lots de documents d'un dispositiu a un altre respectant aquesta mateixa estructura, etc. Ara bé, el sistema també presenta seriosos inconvenients. El principal és que un document no pot estar en diverses carpetes a la vegada (a no ser que se'n facin còpies, cosa gens recomanable). D'aquesta manera, per exemple, la fotografia d'una marmota feta durant una travessa pel Pirineu ens portarà el dilema de si guardar-la a la mateixa carpeta que totes les altres fotos de l'excursió o de si moure-la a una carpeta on tenim només fotografies d'animals.
Una altra dificultat que comporta aquest mètode és que la lògica de cadascú pot ser diferent a l'hora de dissenyar l'estructura de les carpetes/subcarpetes. Això pot dificultar la localització dels documents quan treballem en sistemes compartits amb altres persones.

El caràcter social de les aplicacions web 2.0 ha fomentat l'organització dels continguts basada en etiquetes (tags). El sistema no és nou. Els registres bibliogràfics electrònics, per exemple, sempre han utilitzat camps de descriptors per caracteritzar el document a què fan referència i facilitar-ne la recuperació.
Actualment tenim l'opció d'usar etiquetes en diferents serveis i aplicacions en línia. Podem etiquetar les entrades a un bloc, les fotografies publicades a Flickr o Picasaweb, les adreces desades a Delicious, els  missatges de Gmail...
El principal avantatge de les etiquetes és que permeten recuperar fàcilment tots els documents o referències als quals s'ha assignat un determinat tag, independentment de la seva ubicació. D'etiquetes, a més, se'n poden posar tantes com es vulgui (tot i que no és recomanable abusar-ne).
L'etiquetatge també té inconvenients, el més evident dels quals és el risc de duplicitats motivades per l'ús de sinònims, singulars i plurals, abreviacions, etc. Etiquetar, a més, pot ser molt subjectiu (fins i tot una mateixa persona pot ser que un dia posi unes etiquetes a un document però un altre dia en posaria unes altres).

Vegem-ne un cas pràctic. Suposem que un institut es proposa fer un recull de les adreces web que utilitza el professorat per treballar amb els alumnes, entre les quals hi ha la de l'Institut d'Estadística de Catalunya. En una organització per carpetes probablement hi hauria disputes entre el professorat de socials i el de matemàtiques per veure a quina àrea i a quin nivell es classifica aquest web. Per contra (suposant que el professorat de socials la utilitzi a 2n d'ESO per parlar de demografia i el de mates a 4t per tractar l'estadística), en un sistema basat en etiquetes es podria contentar tothom simplement escrivint una etiqueta per a cada cas ("socials", "2n ESO", "matemàtiques", "4t ESO"...).
El recurs apareixerà sempre que es faci una crida per qualsevol de les seves etiquetes.
Aquesta és l'organització que hi ha, tal com deia abans, a Delicious, amb l'avantatge que, essent un espai de marcadors socials, es poden utilitzar etiquetes compartides amb altres usuaris.

Cal puntualitzar que les organitzacions per carpetes i per etiquetes no són excloents. Hi ha aplicacions que les combinen totes dues, aprofitant el potencial de l'una i de l'altra. És el cas de les adreces d'interès del navegador Firefox, que es poden classificar en carpetes i, a més, permeten ser etiquetades, amb la qual cosa hi ha una doble via de recuperació.

Per acabar, una petita reflexió. Posar etiquetes no sempre és senzill. Cal trobar les paraules clau que descriuen millor un document, la qual cosa requereix una certa habilitat per identificar les idees principals i traduir-les en uns termes precisos. Crec que val la pena tenir en compte el valor educatiu d'aquesta tasca, que obre un ventall de possibles activitats: anàlisi del contingut, introducció als tesaurus, establiment de convencions, vocabulari específic, etc.