Escriure amb el teclat tàctil de l'iPad és una tasca bastant còmoda en comparació amb els seus "germans" petits de l'iPhone o l'iPod. La grandària de les tecles -especialment quan posem el dispositiu en posició horitzontal- és similar a les d'un teclat convencional, amb la qual cosa no cal fer un exercici de precisió per encertar la lletra desitjada.
Un dels primers problemes amb què es troba l'usuari novell és el d'accentuar les vocals que ho necessitin. Amb una consulta a qualsevol tutorial o fòrum, de seguida es descobreix que deixant el dit sobre la tecla d'una vocal es desplega un afegitó que conté totes les variants possibles d'accents i dièresi per a aquell caràcter.
Per aconseguir la ce trencada, la enya o la ela geminada es fa el mateix sobre les tecles C, N i L respectivament.
El teclat principal encara amaga un altre petit secret molt pràctic: mantenint premuda la tecla on hi ha la coma i el signe d'admiració obtenim l'apòstrof i fent el mateix amb la seva veïna -la del punt i el signe d'interrogació- escrivim les cometes.
Aquests signes també es poden trobar al teclat secundari (al qual s'entra prement una de les dues tecles .?123), però amb aquest truc ens estalviem un pas a l'hora d'escriure'ls.
El teclat secundari també és un pou de sorpreses. Amb el mateix gest de deixar una mica el dit sobre el símbol de l'euro podem accedir al del dòlar i al de la lliura, entre altres. Les tecles que tanquen una interrogació i una admiració ens regalen les seves oposades, les que les obren. El punt ens obsequia amb els punts suspensius i el punt volat. Les cometes ofereixen un bon repertori (altes, tipogràfiques, rectes...). El mateix passa amb l'apòstrof i amb el guionet.
Finalment, entrant al teclat de signes de puntuació sense números (tecla #+= del teclat secundari) trobem el % que, convenientment premut, ens dóna ‰.
La potència del teclat tàctil de l'iPad queda fora de dubte i el converteix en un dispositiu mòbil fantàstic per escriure en qualsevol ocasió.