Avui, 43 anys més tard, algunes de les places emblemàtiques de ciutats com Barcelona, Madrid o Granada estan plenes de joves -d'edat i d'esperit- que reclamen una regeneració democràtica.
Els abusos del capital, amb la connivència dels poders polítics que han fet recaure el pes més fort de la crisi sobre qui menys responsable n'era, ha fet vessar el got i ha mobilitzat la gent per mostrar la disconformitat i la indignació vers un model econòmic i polític desgastat i palesament injust.
Els mitjans socials han estat una vegada més el principal canal de difusió de les accions. Veient el poder de convocatòria que demostren, no és estrany que les grans corporacions i els governs vulguin ser-hi presents (sobretot a Facebook i a Twitter), però la màgia d'internet -de moment- és que no els hagin pogut controlar. I que duri així.
Tant de bo que aquest moviment no quedi en l'anècdota i que algun cantautor en pugui fer una cançó, no per commemorar un moment fugaç de llibertat sinó per recordar l'inici d'una nova manera d'entendre l'organització social i política.
Foto de http://www.flickr.com/photos/laiamriu/
