Divendres ens vam trobar més de 50 persones que l'any 1977 vam estudiar el COU a l'institut Lluís de Peguera (en aquells moments, l'únic institut de Manresa que impartia aquells estudis).
Organitzar una trobada així comporta una feinada considerable. Per tant, moltes gràcies Joan i Josep per haver tirat endavant la iniciativa!
Retrobar antics companys de curs, especialment aquells que fa un munt d'anys que no veus, és una satisfacció. Associar les imatges d'adolescents que guarda la memòria a les cares d'homes i dones que acabem de passar la cinquantena no sempre és fàcil. El gran avantatge és que la dificultat és compartida, en major o menor grau, per tots els assistents, amb la qual cosa s'estableix un joc que té el seu atractiu.
Amb la majoria de companys/es vam compartir no tan sols el COU sinó tota la secundària (l'anomenat Batxillerat Superior... sí, som la darrera promoció abans del BUP!) i, tot sopant, com era d'esperar, van sortir grapats d'anècdotes de professors i alumnes, algunes ben divertides i altres que ens recordaven que vam haver de suportar el sistema educatiu de les acaballes del franquisme, tant en continguts (assignatures com FEN i religió obligatòries i les noies, a més, "labores del hogar") com en actituds (algun professor d'educació física que tenia més de militar que de docent...).
Els bons records d'aquella època no signifiquen que les coses estiguessin millor que ara. És cert que no es parlava de bullying, per exemple, o que les trapelleries que fèiem eren petiteses al costat d'algunes de les bretolades que es veuen actualment, però no podem passar per alt que els nois i noies que llavors estudiàvem i arribàvem a la universitat érem una minoria, ja que la major part s'incorporaven al món del treball en acabar la primària.
Tot evocant el passat, vam fer algunes constatacions, com ara que el nombre d'hores de classe era bastant inferior a l'actual, com també ho era el nombre de sortides que fèiem (quasi es podrien comptar amb una mà les de tota la secundària...).
Malgrat tot, ens en vam sortir prou bé!
L'any que ve, que farà 35 anys (uf!) d'aquella promoció, hem quedat de tornar-nos a trobar. Espero que puguem ser encara més colla.
