Tal com comentava fa uns dies al seu bloc el Ramon Barlam, assistir a una trobada internacional de docents, en la qual hi ha gent procedent de tots els continents i amb maneres de treballar ben diverses, sempre és enriquidor. Aquest ha estat el cas de la 17a Conferència Internacional d'iEARN, que ha tingut lloc a Barrie, Ontario (Canadà), a la qual he tingut la sort de poder assistir, en companyia d'una bona representació d'iEARN-Pangea.
A banda de l'interès de les ponències, el contacte informal amb vells i nous coneguts deixa una agradable sensació de complicitat professional, en el sentit de constatar una vegada més que arreu hi ha problemes similars (en referència a l'ús educatiu de les TIC) i gent amb enginy i entusiasme per resoldre'ls.
D'algunes presentacions se'n treuen idees aplicables (projectes integrats plenament al currículum en un centre de secundària australià) i d'altres, si més no, amplien la perspectiva sobre determinats temes (el funcionament d'una escola d'Amman, amb més de 3.000 alumnes!).
L'aportació catalana ha estat notable, tant en quantitat com en qualitat: una presentació del projecte Youngcast (a càrrec del Sergi Roura), una ponència sobre usos educatius dels codis QR (feta pel Josep Torrents), unes consideracions sobre les bases del treball telecol·laboratiu (a càrrec del Ramon Barlam) i la presentació del renovat projecte Public Art (a càrrec de la Carmina Pinya i jo mateix).
Paral·lelament a la trobada d'educadors/es, també hi ha hagut la 14a Reunió Internacional de Joves, a la qual han assistit 8 estudiants catalans d'ESO i batxillerat. Pels seus comentaris, crec que ha estat una experiència impactant, d'aquelles que deixen pòsit. La seva contribució a la trobada també ha estat destacable, amb l'organització de dues activitats que han tingut molt èxit: un joc de pistes utilitzant GPS i desxifrant codis QR i una flashmob que ha fet ballar els 180 joves participants a la trobada. Cal agrair especialment a la Jordina Olivé la dinamització d'aquestes activitats.
Per acabar, dues reflexions. La primera és la constatació de dos fets que m'ha agradat sentir en boca de la meva filla (una de les assistents a la trobada de joves): la importància de l'anglès i el reforç identitari després d'un "bany" intercultural d'aquesta magnitud. La cito textualment: "m'ha agradat molt veure tantes maneres de fer, però també m'ha ajudat a saber que m'agrada ser com sóc i com visc aquí".
La segona té a veure amb les habilitats comunicatives observades tant en els adults com en els joves que han intervingut a les sessions plenàries de la trobada. Acostumats com estem a veure ponents refugiats darrere una taula, estàtics, sovint fent discursos llargs i de poc contingut, sorpèn de veure que tant els conferenciants, com els polítics, com els estudiants que han intervingut, ho ha fet drets, en un espai lliure de "barreres" (ni taula, ni faristol...) del qual s'apropiaven amb tota normalitat i, sobretot, amb missatges breus, clars i vivencials. No és un fet casual i segur que té molt a veure amb la importància que els sistemes educatius donen a la capacitat comunicativa i al parlar en públic. Segurament que el nostre té un ampli marge de millora en aquest sentit.
