Pàgines

30 d’ag. 2010

Nova edició del projecte Public Art

El proper octubre comença una edició renovada del projecte telemàtic Public Art, promogut per iEARN-Pangea des del 2006.
Public Art és una proposta didàctica interdisciplinar que es basa en l'estudi i la divulgació d'obres d'art situades en espais oberts i públics, adreçada a l'alumnat de 10 a 18 anys.
El projecte, que va ser presentat aquest juliol a la conferència internacional d'iEARN celebrada a Barrie (Canadà), té l'anglès com a llengua de treball i utilitza dues eines web per a la presentació i divulgació de les aportacions realitzades: Woices i Twubs.
La idea és que l'alumnat -organitzat preferiblement en grups de 6 a 8 membres- esculli una obra d'art públic del seu entorn, es documenti sobre la seva autoria, història, significat, etc., i la visiti per fotografiar-la i fer-ne una descripció acurada. Amb tot aquest material, es demana que elabori un text breu (que inclogui tant elements descriptius com relacionats amb l'origen i la significació de l'obra), que l'enregistri i que ho pugi tot -inclosa una fotografia- a l'aplicació Woices, on també haurà de situar l'obra escollida en un mapa.
Per comunicar la publicació d'un eco (així és com Woices anomena el conjunt format per un enregistrament sonor, el text corresponent i una fotografia, convenientment geolocalitzats), s'utilitza Twubs, una aplicació basada en Twitter que mostra les intervencions etiquetades amb un hashtag. A la pàgina principal del projecte hi ha inserit un mòdul de Twubs que permetrà fer el seguiment de les noves aportacions.
Com que un dels aspectes interessants dels projectes telemàtics és la interacció entre els participants, s'utilitzarà la funció de deixar comentaris que incorpora Woices tant per comentar com per fer preguntes sobre els treballs realitzats.
Amb totes aquestes novetats i una aposta decidida per l'ús dels mitjans socials, Public Art inicia una nova etapa amb l'ànim de contribuir a la incorporació d'eines web al procés d'aprenentatge.

27 d’ag. 2010

iPad

No és un ordinador, no té càmera, no és un telèfon... és un iPad!
Setmanes abans que sortís, molts blocs anaven plens d'especulacions sobre les prestacions del nou artilugi d'Apple i, com de costum, després de la presentació en societat als EUA va començar el degoteig d'escrits tant de partidaris com de detractors de l'aparell.
Vaig seguir bastant per sobre el debat, sense arribar-me a fer una opinió contundent sobre la tauleta en qüestió (ni "la vull" ni "això no m'ho compraria mai"). Aquest estiu, com a premi de fi de carrera, vaig caure a la temptació de regalar-me'n un i, la veritat, ara que fa algunes setmanes que el remeno, n'estic molt content.
La bona experiència amb altres aparells de la mateixa marca sens dubte que va ser determinant a l'hora de decidir-me. Tot i la bona predisposició inicial, estava disposat a trobar-li pegues -que també en té-, però el balanç és clarament favorable.
No és un ordinador però serveix per escriure (aquest text el faig des de l'iPad, davant del mar, per cert ;-)), per navegar per internet, per gestionar el correu, per crear una presentació...
No fa fotos, però s'hi poden descarregar directament d'una càmera o d'una tarja i mirar-les a la seva gran pantalla, retocar-les enviar-les a un àlbum en línia...
No és un telèfon, però s'hi poden mantenir comunicacions de veu...
És un reproductor de música i vídeo, un lector de llibres electrònics...
Diuen que alguns centres educatius americans han optat per substituir els portàtils i els netbooks de l'alumnat per iPads. En manejabilitat, rapidesa, qualitat de la pantalla i simplicitat d'ús, els seus "parents" tenen força a envejar-li. Per no parlar del disseny, de la durada de la bateria o de les prestacions que no paren de créixer gràcies al nombre d'aplicacions que augmenta cada dia.
Sens dubte que serà un bon company de viatge, això sí, sempre tenint en compte que no és un ordinador, ni una càmera, ni un telèfon.

15 d’ag. 2010

Impressions de la Conferència internacional d'iEARN

Tal com comentava fa uns dies al seu bloc el Ramon Barlam, assistir a una trobada internacional de docents, en la qual hi ha gent procedent de tots els continents i amb maneres de treballar ben diverses, sempre és enriquidor. Aquest ha estat el cas de la 17a Conferència Internacional d'iEARN, que ha tingut lloc a Barrie, Ontario (Canadà), a la qual he tingut la sort de poder assistir, en companyia d'una bona representació d'iEARN-Pangea.

A banda de l'interès de les ponències, el contacte informal amb vells i nous coneguts deixa una agradable sensació de complicitat professional, en el sentit de constatar una vegada més que arreu hi ha problemes similars (en referència a l'ús educatiu de les TIC) i gent amb enginy i entusiasme per resoldre'ls.
D'algunes presentacions se'n treuen idees aplicables (projectes integrats plenament al currículum en un centre de secundària australià) i d'altres, si més no, amplien la perspectiva sobre determinats temes (el funcionament d'una escola d'Amman, amb més de 3.000 alumnes!).
L'aportació catalana ha estat notable, tant en quantitat com en qualitat: una presentació del projecte Youngcast (a càrrec del Sergi Roura), una ponència sobre usos educatius dels codis QR (feta pel Josep Torrents), unes consideracions sobre les bases del treball telecol·laboratiu (a càrrec del Ramon Barlam) i la presentació del renovat projecte Public Art (a càrrec de la Carmina Pinya i jo mateix).

Paral·lelament a la trobada d'educadors/es, també hi ha hagut la 14a Reunió Internacional de Joves, a la qual han assistit 8 estudiants catalans d'ESO i batxillerat. Pels seus comentaris, crec que ha estat una experiència impactant, d'aquelles que deixen pòsit. La seva contribució a la trobada també ha estat destacable, amb l'organització de dues activitats que han tingut molt èxit: un joc de pistes utilitzant GPS i desxifrant codis QR i una flashmob que ha fet ballar els 180 joves participants a la trobada. Cal agrair especialment a la Jordina Olivé la dinamització d'aquestes activitats.

Per acabar, dues reflexions. La primera és la constatació de dos fets que m'ha agradat sentir en boca de la meva filla (una de les assistents a la trobada de joves): la importància de l'anglès i el reforç identitari després d'un "bany" intercultural d'aquesta magnitud. La cito textualment: "m'ha agradat molt veure tantes maneres de fer, però també m'ha ajudat a saber que m'agrada ser com sóc i com visc aquí".
La segona té a veure amb les habilitats comunicatives observades tant en els adults com en els joves que han intervingut a les sessions plenàries de la trobada. Acostumats com estem a veure ponents refugiats darrere una taula, estàtics, sovint fent discursos llargs i de poc contingut, sorpèn de veure que tant els conferenciants, com els polítics, com els estudiants que han intervingut, ho ha fet drets, en un espai lliure de "barreres" (ni taula, ni faristol...) del qual s'apropiaven amb tota normalitat i, sobretot, amb missatges breus, clars i vivencials. No és un fet casual i segur que té molt a veure amb la importància que els sistemes educatius donen a la capacitat comunicativa i al parlar en públic. Segurament que el nostre té un ampli marge de millora en aquest sentit.