Pàgines

16 d’abr. 2010

El sentit de les paraules

Una nova amenaça de retallada de plantilla plana sobre els centres de recursos pedagògics que el Departament d'Educació té distribuïts pel territori català. Els CRP són serveis educatius amb més de 27 anys d'història, atesos per professionals procedents de la docència, que actuen en una zona determinada (segons el volum de població atesa coincideix amb una comarca, un grup de municipis, una ciutat o bé un districte, en el cas de Barcelona).
Les penúries econòmiques de l'administració educativa, sumades a una determinada visió política del sistema educatiu, ja van provocar que l'any passat es perdessin llocs de treball als centres de recursos i, pel que sembla, la reducció d'enguany encara pot ser superior.

Com que per saber qui som és bo saber també d'on venim, en un cop d'ull a la primera Ordre que regulava les funcions dels CRP, que data del 1983 (DOGC 392, de 23/12/1983), veiem que s'apuntaven una sèrie de línies de treball vinculades a la innovació educativa -des de la perspectiva d'aquell moment, és clar- entre les quals es parlava d'un "servei de documentació, bibliografia, difusió, recerca i treball pedagògic", així com de "promoure activitats de cooperació entre les escoles per tal de beneficiar-se de l'intercanvi d'experiències educatives" o "afavorir l'elaboració de materials... ...a partir dels recursos socioculturals del medi", entre altres tasques.
Ben mirat, el pas del temps ha canviat els mitjans amb els quals es poden dur a terme aquestes funcions però, creieu que n'ha esborrat la necessitat?
No trobeu que en alguns aspectes encara fa més falta que mai un servei d'aquestes característiques?

És evident que actualment, quan es parla de recursos educatius no es pot pensar tan sols en un fons local de vídeos, llibres i dvd. Internet ha obert la possibilitat d'accedir a una quantitat de documents inimaginable fa poc, i molt menys quan es van crear els CRP. Ara bé, l'existència de tanta informació és suficient perquè el professorat la utilitzi adequadament?
És clar que aquell "servei de documentació, bibliografia, difusió, recerca..." s'ha d'estendre a la xarxa, però potser ara més que mai cal que sigui atès per professionals amb coneixements de l'àmbit de la documentació, per facilitar la feina als docents que sovint es troben "infoxicats" i acaben renunciant a un ventall de possibilitats que utilitzarien si algú els hi ajudés una mica.

Creieu que la cooperació entre centres educatius i l'intercanvi d'experiències -els beneficis dels quals suposo que ningú posa en dubte- es generen espontàniament? El mateix podríem preguntar de l'apropament als recursos didàctics de l'entorn, de l'organització d'activitats de suport als centres, de la gestió de la formació permanent del professorat, de la coordinació de publicacions o d'activitats intercentres...
És que ara ja no és important facilitar l'accés als recursos pedagògics que ofereix la pròpia comarca, aportant materials que permetin el seu aprofitament didàctic? o que l'alumnat pugui gaudir d'activitats de suport (tallers, audicions, xerrades... al propi centre o compartides amb altres) seleccionades i emmarcades en un programa divers i de qualitat? o que un grup de docents preocupats per algun tema puguin tenir un espai de debat i de creació de materials?

La realitat dels darrers anys em fa dubtar que es valori el servei que els CRP aporten al professorat i als centres escolars. Amb el pretext que no es fa atenció directa a l'alumnat, s'han anat encarregant multitud de tasques als centres de recursos (i el degoteig no s'atura: sabeu qui dóna suport a la realització de les proves de sisè, per exemple?), totes prioritàries, totes absolutament "estratègiques", però que desvirtuen el paper del servei.
Paradoxalment, l'argument de la no atenció directa a alumnes s'utilitza també per posar els CRP al punt de mira quan cal reduir personal.

Acabo explicant la motivació que hi ha darrere el títol d'aquest article. Un "centre" és un lloc en el qual poden convergir i alhora emanar forces, accions, projectes... Un "centre" és un punt de referència que implica un espai, uns recursos, uns serveis... i, evidentment, unes persones que el facin funcionar.
Un "centre", però, és molt més que una suma d'assessors, gestors, consultors o acompanyants (les etiquetes varien segons d'on bufen els vents).
En la meva modesta opinió, crec que el nostre sistema no es pot permetre el luxe de desaprofitar l'experiència i el coneixement d'uns centres que, si d'alguna cosa estan faltats, no és de ganes d'ajudar a millorar l'educació.