Un primer pas pot ser conèixer els criteris de rellevància que utilitza el cercador, tant si es tracta d'un cercador genèric com un d'incorporat a una base de dades o un catàleg. Vegem-ne un parell d'exemples:
- Per ordenar els resultats d'una cerca, Google utilitza una tecnologia pròpia anomenada PageRank, que té en compte el nombre d'enllaços que rep un lloc web considerant alhora la rellevància dels llocs que hi enllacen, mitjançant una complexa equació que es resol de forma automatitzada. Això aporta un grau d'objectivitat molt apreciat pels usuaris.
- El cercador de la base de dades de recursos educatius ERIC permet ordenar els resultats segons diferents criteris (rellevància, data de publicació, autor, títol i publicació d'origen). Els motors de cerca amb aquestes prestacions faciliten la selecció dels documents.
A més de la rellevància sol ser necessari emprar altres criteris per escollir les fonts més adients. Un aspecte a tenir en compte és la pertinença, és a dir, els documents que s'ajusten millor a allò que s'està buscant (per saber la data de la mort de Tolstoi potser no cal consultar un tractat de literatura russa dels segles XIX i XX; una biografia o un article d'enciclopèdia segurament que ens donaran la resposta de forma més immediata).
És bon costum no quedar-se només amb el primer que es troba. En molts casos va bé disposar de més d'una font per poder comparar els resultats. Si aquests no coincideixen, serà bo analitzar les possibles causes (diferents graus d'actualització, punts de vista divergents, interpretacions diverses...) i, si cal, consultar altres documents per determinar què es pot donar per bo i què no.
També convé valorar la informació trobada. Partint de la base que no es pot confiar en tot el que es troba a la xarxa, la fiabilitat d'una font ve determinada en gran mesura per la seva autoria. Un document publicat per una persona o una organització de reconegut prestigi sempre serà més vàlid que un de procedència dubtosa o desconeguda. Igualment, no tindrà el mateix valor una dada obtinguda d'un web oficial que si prové d'un article d'opinió.
L'actualització també ens diu alguna cosa sobre la qualitat d'una font: un article antic, que podia tenir interès al seu moment, avui pot ser obsolet. Passa el mateix amb dades d'estudis, estadístiques...
Altres característiques a considerar poden ser la bona organització dels continguts, el llenguatge utilitzat, la vigència dels enllaços, etc.
No podem perdre de vista que ens trobem en un nou paradigma (que Manuel Castells anomena "informacionalisme") en el qual no és que la informació sigui més important que abans sinó que, mercès a les tecnologies, creix en volum, en complexitat i en velocitat de processament, alhora que se'n flexibilitza la distribució i augmenta al seva capacitat de recombinació.
És una realitat que no podem negar ni canviar. Els intents de "posar ordre" a l'explosió informativa que vivim fracassen perquè, al meu entendre, parteixen de plantejaments d'un model social que ha quedat antiquat.
En aquest context, crec que tothom -alumnat i professorat- necessita desenvolupar una estratègia individual per moure's satisfactòriament per la xarxa, fruit del coneixement d'unes fonts de referència (aquelles que l'experiència de cadascú ha senyalat com a més útils) i de l'adquisició d'unes habilitats, algunes de les quals s'apunten en aquesta sèrie d'articles.
