Pàgines

30 d’ag. 2010

Nova edició del projecte Public Art

El proper octubre comença una edició renovada del projecte telemàtic Public Art, promogut per iEARN-Pangea des del 2006.
Public Art és una proposta didàctica interdisciplinar que es basa en l'estudi i la divulgació d'obres d'art situades en espais oberts i públics, adreçada a l'alumnat de 10 a 18 anys.
El projecte, que va ser presentat aquest juliol a la conferència internacional d'iEARN celebrada a Barrie (Canadà), té l'anglès com a llengua de treball i utilitza dues eines web per a la presentació i divulgació de les aportacions realitzades: Woices i Twubs.
La idea és que l'alumnat -organitzat preferiblement en grups de 6 a 8 membres- esculli una obra d'art públic del seu entorn, es documenti sobre la seva autoria, història, significat, etc., i la visiti per fotografiar-la i fer-ne una descripció acurada. Amb tot aquest material, es demana que elabori un text breu (que inclogui tant elements descriptius com relacionats amb l'origen i la significació de l'obra), que l'enregistri i que ho pugi tot -inclosa una fotografia- a l'aplicació Woices, on també haurà de situar l'obra escollida en un mapa.
Per comunicar la publicació d'un eco (així és com Woices anomena el conjunt format per un enregistrament sonor, el text corresponent i una fotografia, convenientment geolocalitzats), s'utilitza Twubs, una aplicació basada en Twitter que mostra les intervencions etiquetades amb un hashtag. A la pàgina principal del projecte hi ha inserit un mòdul de Twubs que permetrà fer el seguiment de les noves aportacions.
Com que un dels aspectes interessants dels projectes telemàtics és la interacció entre els participants, s'utilitzarà la funció de deixar comentaris que incorpora Woices tant per comentar com per fer preguntes sobre els treballs realitzats.
Amb totes aquestes novetats i una aposta decidida per l'ús dels mitjans socials, Public Art inicia una nova etapa amb l'ànim de contribuir a la incorporació d'eines web al procés d'aprenentatge.

27 d’ag. 2010

iPad

No és un ordinador, no té càmera, no és un telèfon... és un iPad!
Setmanes abans que sortís, molts blocs anaven plens d'especulacions sobre les prestacions del nou artilugi d'Apple i, com de costum, després de la presentació en societat als EUA va començar el degoteig d'escrits tant de partidaris com de detractors de l'aparell.
Vaig seguir bastant per sobre el debat, sense arribar-me a fer una opinió contundent sobre la tauleta en qüestió (ni "la vull" ni "això no m'ho compraria mai"). Aquest estiu, com a premi de fi de carrera, vaig caure a la temptació de regalar-me'n un i, la veritat, ara que fa algunes setmanes que el remeno, n'estic molt content.
La bona experiència amb altres aparells de la mateixa marca sens dubte que va ser determinant a l'hora de decidir-me. Tot i la bona predisposició inicial, estava disposat a trobar-li pegues -que també en té-, però el balanç és clarament favorable.
No és un ordinador però serveix per escriure (aquest text el faig des de l'iPad, davant del mar, per cert ;-)), per navegar per internet, per gestionar el correu, per crear una presentació...
No fa fotos, però s'hi poden descarregar directament d'una càmera o d'una tarja i mirar-les a la seva gran pantalla, retocar-les enviar-les a un àlbum en línia...
No és un telèfon, però s'hi poden mantenir comunicacions de veu...
És un reproductor de música i vídeo, un lector de llibres electrònics...
Diuen que alguns centres educatius americans han optat per substituir els portàtils i els netbooks de l'alumnat per iPads. En manejabilitat, rapidesa, qualitat de la pantalla i simplicitat d'ús, els seus "parents" tenen força a envejar-li. Per no parlar del disseny, de la durada de la bateria o de les prestacions que no paren de créixer gràcies al nombre d'aplicacions que augmenta cada dia.
Sens dubte que serà un bon company de viatge, això sí, sempre tenint en compte que no és un ordinador, ni una càmera, ni un telèfon.

15 d’ag. 2010

Impressions de la Conferència internacional d'iEARN

Tal com comentava fa uns dies al seu bloc el Ramon Barlam, assistir a una trobada internacional de docents, en la qual hi ha gent procedent de tots els continents i amb maneres de treballar ben diverses, sempre és enriquidor. Aquest ha estat el cas de la 17a Conferència Internacional d'iEARN, que ha tingut lloc a Barrie, Ontario (Canadà), a la qual he tingut la sort de poder assistir, en companyia d'una bona representació d'iEARN-Pangea.

A banda de l'interès de les ponències, el contacte informal amb vells i nous coneguts deixa una agradable sensació de complicitat professional, en el sentit de constatar una vegada més que arreu hi ha problemes similars (en referència a l'ús educatiu de les TIC) i gent amb enginy i entusiasme per resoldre'ls.
D'algunes presentacions se'n treuen idees aplicables (projectes integrats plenament al currículum en un centre de secundària australià) i d'altres, si més no, amplien la perspectiva sobre determinats temes (el funcionament d'una escola d'Amman, amb més de 3.000 alumnes!).
L'aportació catalana ha estat notable, tant en quantitat com en qualitat: una presentació del projecte Youngcast (a càrrec del Sergi Roura), una ponència sobre usos educatius dels codis QR (feta pel Josep Torrents), unes consideracions sobre les bases del treball telecol·laboratiu (a càrrec del Ramon Barlam) i la presentació del renovat projecte Public Art (a càrrec de la Carmina Pinya i jo mateix).

Paral·lelament a la trobada d'educadors/es, també hi ha hagut la 14a Reunió Internacional de Joves, a la qual han assistit 8 estudiants catalans d'ESO i batxillerat. Pels seus comentaris, crec que ha estat una experiència impactant, d'aquelles que deixen pòsit. La seva contribució a la trobada també ha estat destacable, amb l'organització de dues activitats que han tingut molt èxit: un joc de pistes utilitzant GPS i desxifrant codis QR i una flashmob que ha fet ballar els 180 joves participants a la trobada. Cal agrair especialment a la Jordina Olivé la dinamització d'aquestes activitats.

Per acabar, dues reflexions. La primera és la constatació de dos fets que m'ha agradat sentir en boca de la meva filla (una de les assistents a la trobada de joves): la importància de l'anglès i el reforç identitari després d'un "bany" intercultural d'aquesta magnitud. La cito textualment: "m'ha agradat molt veure tantes maneres de fer, però també m'ha ajudat a saber que m'agrada ser com sóc i com visc aquí".
La segona té a veure amb les habilitats comunicatives observades tant en els adults com en els joves que han intervingut a les sessions plenàries de la trobada. Acostumats com estem a veure ponents refugiats darrere una taula, estàtics, sovint fent discursos llargs i de poc contingut, sorpèn de veure que tant els conferenciants, com els polítics, com els estudiants que han intervingut, ho ha fet drets, en un espai lliure de "barreres" (ni taula, ni faristol...) del qual s'apropiaven amb tota normalitat i, sobretot, amb missatges breus, clars i vivencials. No és un fet casual i segur que té molt a veure amb la importància que els sistemes educatius donen a la capacitat comunicativa i al parlar en públic. Segurament que el nostre té un ampli marge de millora en aquest sentit.

23 de juny 2010

Àngels

Avui hem celebrat la jubilació d'una companya de feina, l'Àngels. Ha estat la persona que s'ha fet càrrec de l'extensió de centre de recursos pedagògics del Moianès des que es va crear, fa uns 22 anys.
Es jubila voluntàriament, amb 60 esplèndids anys i amb moltes il·lusions per fer coses en la nova etapa que l'espera.
Els aires que corren pel Departament d'Educació -que es converteixen en tempesta quan arriben als centres de recursos- segurament que han estat la gota que ha fet decantar la balança a l'hora de prendre una decisió de la importància d'aquesta.
Has fet molt bé, Àngels, no en tinguis cap dubte! La teva contribució a la millora de l'educació, especialment a la zona de Moià, és ben palpable i, per tant, te'n pots anar més que tranquil·la.
Et jubiles però no et retires. Estic segur que més d'una vegada haurem de recórrer al teu inestimable ajut i et continuarem tenint al costat.
Només et vull desitjar una vegada més que facis realitat tants somnis com puguis i que, sobretot, siguis molt feliç!

16 d’abr. 2010

El sentit de les paraules

Una nova amenaça de retallada de plantilla plana sobre els centres de recursos pedagògics que el Departament d'Educació té distribuïts pel territori català. Els CRP són serveis educatius amb més de 27 anys d'història, atesos per professionals procedents de la docència, que actuen en una zona determinada (segons el volum de població atesa coincideix amb una comarca, un grup de municipis, una ciutat o bé un districte, en el cas de Barcelona).
Les penúries econòmiques de l'administració educativa, sumades a una determinada visió política del sistema educatiu, ja van provocar que l'any passat es perdessin llocs de treball als centres de recursos i, pel que sembla, la reducció d'enguany encara pot ser superior.

Com que per saber qui som és bo saber també d'on venim, en un cop d'ull a la primera Ordre que regulava les funcions dels CRP, que data del 1983 (DOGC 392, de 23/12/1983), veiem que s'apuntaven una sèrie de línies de treball vinculades a la innovació educativa -des de la perspectiva d'aquell moment, és clar- entre les quals es parlava d'un "servei de documentació, bibliografia, difusió, recerca i treball pedagògic", així com de "promoure activitats de cooperació entre les escoles per tal de beneficiar-se de l'intercanvi d'experiències educatives" o "afavorir l'elaboració de materials... ...a partir dels recursos socioculturals del medi", entre altres tasques.
Ben mirat, el pas del temps ha canviat els mitjans amb els quals es poden dur a terme aquestes funcions però, creieu que n'ha esborrat la necessitat?
No trobeu que en alguns aspectes encara fa més falta que mai un servei d'aquestes característiques?

És evident que actualment, quan es parla de recursos educatius no es pot pensar tan sols en un fons local de vídeos, llibres i dvd. Internet ha obert la possibilitat d'accedir a una quantitat de documents inimaginable fa poc, i molt menys quan es van crear els CRP. Ara bé, l'existència de tanta informació és suficient perquè el professorat la utilitzi adequadament?
És clar que aquell "servei de documentació, bibliografia, difusió, recerca..." s'ha d'estendre a la xarxa, però potser ara més que mai cal que sigui atès per professionals amb coneixements de l'àmbit de la documentació, per facilitar la feina als docents que sovint es troben "infoxicats" i acaben renunciant a un ventall de possibilitats que utilitzarien si algú els hi ajudés una mica.

Creieu que la cooperació entre centres educatius i l'intercanvi d'experiències -els beneficis dels quals suposo que ningú posa en dubte- es generen espontàniament? El mateix podríem preguntar de l'apropament als recursos didàctics de l'entorn, de l'organització d'activitats de suport als centres, de la gestió de la formació permanent del professorat, de la coordinació de publicacions o d'activitats intercentres...
És que ara ja no és important facilitar l'accés als recursos pedagògics que ofereix la pròpia comarca, aportant materials que permetin el seu aprofitament didàctic? o que l'alumnat pugui gaudir d'activitats de suport (tallers, audicions, xerrades... al propi centre o compartides amb altres) seleccionades i emmarcades en un programa divers i de qualitat? o que un grup de docents preocupats per algun tema puguin tenir un espai de debat i de creació de materials?

La realitat dels darrers anys em fa dubtar que es valori el servei que els CRP aporten al professorat i als centres escolars. Amb el pretext que no es fa atenció directa a l'alumnat, s'han anat encarregant multitud de tasques als centres de recursos (i el degoteig no s'atura: sabeu qui dóna suport a la realització de les proves de sisè, per exemple?), totes prioritàries, totes absolutament "estratègiques", però que desvirtuen el paper del servei.
Paradoxalment, l'argument de la no atenció directa a alumnes s'utilitza també per posar els CRP al punt de mira quan cal reduir personal.

Acabo explicant la motivació que hi ha darrere el títol d'aquest article. Un "centre" és un lloc en el qual poden convergir i alhora emanar forces, accions, projectes... Un "centre" és un punt de referència que implica un espai, uns recursos, uns serveis... i, evidentment, unes persones que el facin funcionar.
Un "centre", però, és molt més que una suma d'assessors, gestors, consultors o acompanyants (les etiquetes varien segons d'on bufen els vents).
En la meva modesta opinió, crec que el nostre sistema no es pot permetre el luxe de desaprofitar l'experiència i el coneixement d'uns centres que, si d'alguna cosa estan faltats, no és de ganes d'ajudar a millorar l'educació.

13 de febr. 2010

Tractament de la informació 3

En aquesta tercera i última part comentaré alguns aspectes relacionats amb l'ús de la informació obtinguda i el seu aprofitament en la producció de nous documents.
Abans que res crec que cal fer un breu incís sobre els drets i les obligacions que comporta la utilització de material trobat a la xarxa. El fet que un document (textual, visual o sonor) sigui accessible a través d'internet no significa que automàticament es pugui reutilitzar lliurement, sense cap condició. Tant des del punt de vista legal com des d'una perspectiva ètica, cal ser respectuós amb la propietat intel·lectual, especialment en el món educatiu. En conseqüència, serà bo saber quines condicions regeixen l'ús dels continguts trobats (normalment explicitades en algun lloc del web). Davant la rigidesa del copyright, fa temps que van aparèixer altres modalitats més flexibles -com ara les llicències Creative Commons- que regulen les condicions de reutilització d'una obra. Convé estar alerta, doncs, d'allò que es pot fer i no es pot fer amb els documents seleccionats i -sempre- reconèixer-ne l'autoria.

El procés d'obtenció i de reelaboració de la informació comporta la posada en pràctica d'unes habilitats mecàniques i d'unes habilitats cognitives. Des del punt de vista de l'èxit de l'aprenentatge totes són importants, ja que es complementen i han de concórrer necessàriament per donar sentit a tots els passos que s'han comentant anteriorment. Ambdues exigeixen pràctica i un guiatge més o menys dirigit segons el nivell dels estudiants.

Una cerca sovint proporciona documents de diferent tipologia (textos, presentacions, imatges, esquemes...). Segons la tasca a realitzar, farà falta extreure'n xifres molt puntuals (en el cas d'haver de contestar un qüestionari) o potser es necessitarà un volum més gran de dades (per elaborar una cronologia, per exemple). En qualsevol cas, serà bo desar els arxius que es puguin descarregar ben organitzats en carpetes, de manera que més endavant sigui fàcil tornar-los a consultar.
També és convenient desar les adreces web consultades o fer captures de les pàgines (els principals navegadors ho permeten), si es preveu que potser caldrà examinar-les sense connexió en algun moment. Per desar URL es pot utilitzar l'opció "adreces d'interès" del navegador (amb la possibilitat d'endreçar-les en carpetes, també) o un sistema de marcadors en línia -com ara Delicious- a fi de tenir-les a l'abast des de qualsevol ordinador connectat a internet.
És recomanable no copiar les imatges de pàgines web i enganxar-les directament al document que s'estigui elaborant. Anomenar i desar cada imatge com un arxiu independent facilita les operacions que s'hagin de fer amb ella (escalar, retallar, etc.) i utilitzar-la en el futur. La funció de captura de pantalla també pot ser útil en algunes situacions.
En definitiva, es tracta de posar en pràctica una sèrie de prestacions que ofereix el programari habitual per capturar documents, llocs sencers o parts d'aquests a fi de poder-los revisar i aprofitar quan convingui.
Ni cal dir que totes les fonts consultades s'han d'incorporar a la bibliografia (indispensable en qualsevol treball mínimament rigorós), citades seguint alguna forma estandaritzada.

Per acabar, voldria apuntar una breu reflexió sobre allò que dóna sentit a parlar de competència digital. Internet posa a l'abast de l'alumnat i del professorat un volum d'informació inimaginable tan sols fa dues dècades. Les TIC són eines que faciliten enormement el tractament d'aquesta informació, és a dir, permeten analitzar-la, contrastar-la, sistematitzar-la, divulgar-la, etc. Ens trobem davant d'uns recursos d'aprenentatge que obren un ventall de noves possibilitats per potenciar les habilitats cognitives de sempre, si s'utilitzen adequadament. És evident que saber localitzar informació diversa i de qualitat sobre un tema i acabar fent un refregit a base de copiar i enganxar no té cap gràcia. El valor de la informació és la possibilitat de generar coneixement en qui la posseeix però, perquè això passi, l'individu ha de ser capaç d'entendre, de sintetitzar, de destacar el més rellevant, de relacionar, de contrastar, de deduir... i també d'explicar allò que ha après. Tot i que les tecnologies hi poden ajudar, no podem perdre de vista que la clau per esdevenir competent és la metodologia.

11 de febr. 2010

Tractament de la informació 2

Trobar molta informació sobre un tema no és garantia de satisfacció de la necessitat informativa que ha motivat la cerca. En un entorn "sobreinformat" com és internet, sovint és imprescindible fer una tria, descartar moltes fonts i considerar-ne només algunes. Com fer-ho quan una cerca retorna milers de resultats, tot i haver-la acotat força?
Un primer pas pot ser conèixer els criteris de rellevància que utilitza el cercador, tant si es tracta d'un cercador genèric com un d'incorporat a una base de dades o un catàleg. Vegem-ne un parell d'exemples:
  • Per ordenar els resultats d'una cerca, Google utilitza una tecnologia pròpia anomenada PageRank, que té en compte el nombre d'enllaços que rep un lloc web considerant alhora la rellevància dels llocs que hi enllacen, mitjançant una complexa equació que es resol de forma automatitzada. Això aporta un grau d'objectivitat molt apreciat pels usuaris.
  • El cercador de la base de dades de recursos educatius ERIC permet ordenar els resultats segons diferents criteris (rellevància, data de publicació, autor, títol i publicació d'origen). Els motors de cerca amb aquestes prestacions faciliten la selecció dels documents.

A més de la rellevància sol ser necessari emprar altres criteris per escollir les fonts més adients. Un aspecte a tenir en compte és la pertinença, és a dir, els documents que s'ajusten millor a allò que s'està buscant (per saber la data de la mort de Tolstoi potser no cal consultar un tractat de literatura russa dels segles XIX i XX; una biografia o un article d'enciclopèdia segurament que ens donaran la resposta de forma més immediata).

És bon costum no quedar-se només amb el primer que es troba. En molts casos va bé disposar de més d'una font per poder comparar els resultats. Si aquests no coincideixen, serà bo analitzar les possibles causes (diferents graus d'actualització, punts de vista divergents, interpretacions diverses...) i, si cal, consultar altres documents per determinar què es pot donar per bo i què no.

També convé valorar la informació trobada. Partint de la base que no es pot confiar en tot el que es troba a la xarxa, la fiabilitat d'una font ve determinada en gran mesura per la seva autoria. Un document publicat per una persona o una organització de reconegut prestigi sempre serà més vàlid que un de procedència dubtosa o desconeguda. Igualment, no tindrà el mateix valor una dada obtinguda d'un web oficial que si prové d'un article d'opinió.
L'actualització també ens diu alguna cosa sobre la qualitat d'una font: un article antic, que podia tenir interès al seu moment, avui pot ser obsolet. Passa el mateix amb dades d'estudis, estadístiques...
Altres característiques a considerar poden ser la bona organització dels continguts, el llenguatge utilitzat, la vigència dels enllaços, etc.

Tot i aplicar aquestes estratègies de selecció, no és estrany patir una certa sensació d'astorament davant la magnitud de la informació que tenim a l'abast.
No podem perdre de vista que ens trobem en un nou paradigma (que Manuel Castells anomena "informacionalisme") en el qual no és que la informació sigui més important que abans sinó que, mercès a les tecnologies, creix en volum, en complexitat i en velocitat de processament, alhora que se'n flexibilitza la distribució i augmenta al seva capacitat de recombinació.
És una realitat que no podem negar ni canviar. Els intents de "posar ordre" a l'explosió informativa que vivim fracassen perquè, al meu entendre, parteixen de plantejaments d'un model social que ha quedat antiquat.
En aquest context, crec que tothom -alumnat i professorat- necessita desenvolupar una estratègia individual per moure's satisfactòriament per la xarxa, fruit del coneixement d'unes fonts de referència (aquelles que l'experiència de cadascú ha senyalat com a més útils) i de l'adquisició d'unes habilitats, algunes de les quals s'apunten en aquesta sèrie d'articles.

8 de febr. 2010

Tractament de la informació 1

Tractament de la informació i competència digital és una de les competències bàsiques que estableixen els currículums d'educació primària i d'educació secundària obligatòria. Això significa que, en acabar l'escolaritat obligatòria, l'alumnat ha de ser capaç d'aplicar una sèrie de coneixements i d'habilitats relacionats amb l'accés a la informació, el seu ús i la seva transmissió.
Al llarg de tres articles intentaré aportar alguns punts sobre els quals crec que és important reflexionar a fi d'ajudar els nois i noies a adquirir la competència informacional desitjada.
En aquesta primera entrada em centraré en la cerca.

No podem descartar que per casualitat es trobi alguna cosa interessant, buscant per internet. L'èxit d'una cerca, però, sol estar lligat al plantejament d'una bona estratègia. És difícil trobar res si no es sap què s'està buscant i, per tant, encara que sembli una obvietat, convé començar preguntant-se "què busco i per què ho necessito?". No és el mateix cercar informació per elaborar un dossier o una redacció que per preparar una presentació multimèdia, com tampoc és el mateix haver de respondre un qüestionari que aportar un suport visual a un conjunt de dades.

Un cop determinada la necessitat informativa cal adreçar-se a les fonts més adequades a cada situació. Hi ha la tendència a passar sempre pel cercador tot i que, moltes vegades, sabem on trobar de forma molt més immediata allò que estem buscant.
Simplificant molt les classificacions que aporten estudis de l'àmbit de la informació i documentació, podem parlar de l'existència d'unes fonts primàries, que són aquelles que ens poden proporcionar directament la informació que estem cercant, i d'unes fonts secundàries, que ens remeten a altres fonts primàries. D'entre les primeres n'hem de distingir de diferents tipologies, com ara les anomenades obres de referència (enciclopèdies, diccionaris, anuaris, atles...), les monografies (llibres, dossiers...), les publicacions periòdiques (revistes, diaris...), els llocs web (institucionals, corporatius, especialitzats, personals...), els bancs d'imatges, sons i vídeos, entre altres. Són exemples de fonts secundàries els cercadors, les bases de dades o els catàlegs.
Optar per un tipus de font o una altra depèn de l'experiència i del coneixement sobre la qüestió que és objecte de cerca. Si es tracta, per exemple, de trobar el màxim d'informació sobre un tema o un personatge podem anar de dret a una enciclopèdia i, a més, usar el cercador per localitzar algun web especialitzat i una base de dades per accedir a articles de revista interessants. Si el que cal és conèixer una dada molt específica, com ara la població d'un determinat municipi, serà més pràctic consultar directament un web institucional.
En aquesta fase és important no descartar cap tipus de font per la seva naturalesa: l'hemeroteca d'un diari ens pot aportar dades històriques difícils de trobar enlloc més o bé en un fòrum podem trobar la solució a un problema amb l'ús d'una aplicació informàtica, per exemple.

Els resultats d'una cerca depenen dels termes que s'empren a l'hora de plantejar-la. Convé identificar aquelles paraules o expressions clau que sintetitzen allò que hem de trobar. També pot ser convenient utilitzar sinònims i provar els mateixos termes en diferents idiomes, segons els casos (no té gaire sentit buscar informació de Sant Jaume de Frontanyà en anglès però, en canvi, sí que pot ser interessant usar aquesta llengua per documentar-se sobre el sistema solar).

Per acabar aquesta primera part, és molt recomanable utilitzar l'opció de cerca avançada sempre que sigui possible. L'objectiu és acotar els resultats tant com sigui possible i evitar el "soroll". Els entorns de cerca han evolucionat molt i actualment, en la gran majoria de casos, fer cerca avançada no significa haver de contruir una complexa equació amb diferents operadors sinó entrar els termes escollits en un formulari, a fi de determinar les relacions entre ells, i també seleccionar una sèrie d'opcions per establir certes condicions addicionals (l'idioma del document, la mida d'una imatge, a quin lloc del document han d'aparèixer els termes indicats, etc.).

Un cop trobada suficient informació caldrà valorar-la i decidir quina utilitzarem. El proper post anirà sobre aquesta qüestió.