Pàgines

22 de set. 2009

10 idees per utilitzar les TIC a l'aula de forma innovadora

Un dels arguments que més han utilitzat els avaladors dels llibres de text digitals és que al professorat cal donar-li els recursos ben "mastegats" si es vol que els utilitzi. És una idea que, personalment, no comparteixo però que, en qualsevol cas, no pot servir per ignorar una sèrie de materials i continguts en línia que fa temps que existeixen, que han estat llargament experimentats i s'han mostrat com a vàlids (per tant, no exigeixen que el professorat hagi d'inventar res de nou sinó simplement aplicar-ho).

Aquí van, doncs, aquestes 10 idees per utilitzar les TIC a l'aula de forma innovadora.

1. Escriure un article per a la Wikipedia
Des de fa temps, la Wikipedia ha esdevingut un referent en la cerca d'informació. El seu caràcter lliure i col·laboratiu permet que tothom pugui contribuir a engruixir el seu contingut, seguint unes mínimes normes bàsiques pel que fa a l'estil i a la qualitat de la informació aportada.
En aquesta enciclopèdia, hi tenen cabuda tant els grans esdeveniments històrics, els personatges de més anomenada, els llocs més emblemàtics... com aquells fets, persones o indrets que tenen una significació d'abast més local. Aquí és on la creació de continguts cobra el seu vessant didàctic, ja que permet divulgar (en forma d'article) allò que s'ha estudiat en relació a l'entorn proper -o no tant. Aquest exercici implica utilitzar un llenguatge escaient, sintetitzar, aportar fonts d'informació complementàries, etc. A més, es pot fer en diferents idiomes.

2. Participar en un projecte telemàtic col·laboratiu
Una forma de treballar en la qual és tan important l'aportació de cada grup com la relació que s'estableix entre els participants. Hi ha diverses modalitats de projectes (elaboració sumativa d'uns continguts, intercanvi d'informació, etc.) i se n'ofereixen per a totes les edats. La xarxa iEARN-Pangea, directament o a través de grups vinculats a aquesta organització, en presenta un ampli catàleg. Igualment, se'n poden trobar molts d'àmbit internacional a iEARN.org.

3. Crear un bloc d'aula (o d'àrea)
Malgrat l'ús abusiu que s'ha fet dels blocs, constitueixen un recurs estimable si s'utilitzen per a allò que van ser concebuts: deixar constància, de forma seqüencial, d'uns fets, d'unes impressions, etc. Es tracta de produccions escrites que, pel sol fet de ser públiques, necessiten ser elaborades en un registre escaient. La gràcia, és clar, és que l'alumnat -individualment o en petits grups- sigui l'autor de les contribucions. La senzillesa de l'entorn ho permet.
Cal considerar les diverses variants de blocs: fotoblocs, videoblocs, audioblocs... i, també, la possibilitat de treballar en diferents llengües.


4. Utilitzar webquest i caceres del tresor
Una webquest és una proposta didàctica de recerca guiada i construcció col·lectiva de coneixement. N'hi ha d'elaborades sobre totes les àrees curriculars i temes transversals. A Webquestcat se n'ofereix un recull completíssim i, a més, es faciliten pautes per si algú s'anima a crear-ne.
Les caceres del tresor són activitat més senzilles, ja que la seva única pretensió és que l'alumnat respongui un qüestionari basant-se en una cerca a internet. També n'hi ha moltes de recollides en diversos idiomes.

5. Participar al projecte Espurn@
Espurn@ és una proposta didàctica que, a través dels seus 4 portals (Kampus, per a aules obertes; Kalidoscopi, per a aules d'acollida de secundària; Kitxalla, per a aules d'acollida de primària; Klaustre, per al professorat) ofereix un munt de recursos elaborats sobre temàtiques molt diverses. Quinzenalment es proposen activitats sobre un tema i un personatge, de les quals ja n'hi ha un extens recull.
La comunicació és un dels punts forts del projecte, per a la qual s'utilitzen innovadores eines web 2.0.

6. Preparar un itinerari georeferenciat
Actualment existeixen molts dispositius i aplicacions que permeten crear o seguir un itinerari passant per uns punts sobre els quals s'ofereix informació textual o multimèdia. GPS, dispositius mòbils i ordinadors es complementen mercès a aplicacions específiques o a d'altres més populars com ara Google Maps o Panoramio.
Preparar un itinerari implica documentar-se, sintetitzar, fotografiar o enregistrar imatges i, lògicament, utilitzar les eines de geoposicionament.
La temàtica pot ser tan diversa com calgui: a banda dels "clàssics" d'història, art, natura o geologia, se'n poden preparar sobre formes geomètriques, oficis, el pas del temps... o muntar jocs de pistes.

7. Elaborar un vídeo o un reportatge fotogràfic
Mai ha estat tan fàcil crear i difondre una producció audiovisual. Les eines d'enregistrament s'han abaratit i diversificat. Les eines d'edició (algunes en línia, per a produccions breus, com ara Pixorial o Animoto) són intuïtives i senzilles de manejar. Les eines de publicació estan a l'abast de tothom (Youtube, Vimeo, etc.). No hi ha excusa per no posar-s'hi!
No cal embrancar-se en produccions massa ambicioses; es pot explicar el desenvolupament d'un experiment o d'una pràctica de laboratori, presentar un esport o mostrar la vida quotidiana a l'escola o l'institut.

8. Utilitzar el microblogging
Twitter a l'institut? Al tutorial que ha elaborat en Ramon Barlam sobre aquesta aplicació per al projecte Espurn@ trobareu alguns arguments favorables a la utilització d'aquest recurs.
Si més no, considereu el microblogging com un nou pretext per fer escriure l'alumnat, que sempre va bé!

9. Crear una comunitat virtual
Sabem que als nois i noies els agrada seguir en contacte virtual, fins i tot quan s'acaben de veure presencialment. Hi ha multitud d'eines que permeten aprofitar aquesta circumstància més enllà del simple oci. Des del propi Moodle del centre o mitjançant aplicacions específiques (Ning, per exemple) es poden crear xarxes per compartir tasques, projectes, aficions...
També val la pena considerar l'ús d'eines de treball en grup (marcadors socials, gestió de projectes, etc.) o d'organització (cartellera virtual, calenari...).

10. Participar en iniciatives puntuals lligades a commemoracions i esdeveniments
Ja ens hem acostumat que cada any és l'Any de... moltes coses. Afortunadament, als webs "oficials" d'aquests esdeveniments -el de l'Astronomia, per exemple- hi sol haver recursos didàctics en línia, alguns dels quals han estat elaborats per a l'ocasió. També hi sol haver enllaços a organitzacions que compten amb seccions dedicades expressament al públic escolar (NASA, Discovery, etc.).


Noteu que en la majoria de casos, les TIC són tan sols l'instrument que permet cercar, tractar i presentar la informació d'una manera innovadora. El que realment compta és el treball de recerca, d'anàlisi, de debat, de síntesi, de relació... que hi ha al darrere de cada proposta i que és el que ajuda l'alumnat a desenvolupar autèntiques habilitats cognitives.

Fixeu-vos també que quasi totes aquestes activitats tenen caràcter interdisciplinar i que, més que una gran infraestructura tecnològica, el que necessiten és simplement una visió diferent de la forma de treballar.

6 de set. 2009

De rotondes i barracons

Comencem un curs escolar amb la llosa de la crisi sobre els nostres caps. Una crisi que ja s'ha manifestat de ple en forma de retallades de plantilles i de recursos per als centres docents i els serveis educatius. Tècnicament, n'han volgut dir "optimització". En realitat sabem de sobres que és una punyalada al sistema públic d'educació.

Sobta com des de diferents àmbits de l'administració els polítics de torn s'omplen la boca parlant de la formació com l'única via per sortir de la crisi i, en canvi, es permeten el luxe de castigar l'educació primària i secundària (la base del procés formatiu de qualsevol persona), amb el pretext que cal estrènyer el cinturó.

Sobta també que un país que sovint apareix a la cua dels informes sobre resultats escolars, innovació, etc. sigui capaç de congelar la plantilla de docents tot i augmentar el nombre d'alumnes matriculats a les escoles i instituts.

I, per acabar, no deixa de sorprendre que el govern aboqui una milionada (el famós PlanE) a construir rotondes i a refer voreres quan encara tenim milers d'alumnes en aules prefabricades (l'eufemisme de barracons o cargoleres).

Tot plegat resulta bastant decebedor.