Pàgines

20 de març 2009

In-to-xi-ca-ci-ó

La vaga del professorat d'ahir va tenir un seguiment massiu, igual que les concentracions a diverses ciutats catalanes. Potser ja seria hora que algú reflexionés sobre aquest malestar: tirar endavant una llei d'educació desaprovada per la major part dels docents no sembla gaire engrescador.

M'ha sorprès que l'habilitat per desviar el tema -que repetidament ens han mostrat els responsables de l'administració educativa- s'hagi centrat en el debat sobre si s'havien fet escrits desaconsellant als pares de portar els fills a escola el dia de la vaga. El seguidisme dels mitjans i dels periodistes que habitualment carreguen contra l'ensenyament públic no s'ha fet esperar. Ràdios i teles han polemitzat sobre la conveniència o no d'advertir els pares que portar els fills al centre en un dia de vaga pot ser problemàtic, i així no han hagut de parlar tant del fons de la qüestió, és a dir, les raons que han portat a la mobilització. Per què no volen els avions quan hi ha vaga de controladors aeris? I per què no circulen trens quan són els ferroviaris qui fan l'aturada? Es veu que els mestres poden fer vaga (només faltaria!), però les escoles han de funcionar com si no passés res...

De poc serveixen els anuncis de les cadiretes de colors (una campanya molt light, per cert) si per darrera es continua culpabilitzant el professorat dels mals de l'educació.