Pàgines

26 de febr. 2009

Calendari escolar

Celebro que el Consell Escolar de Catalunya hagi recomanat retardar un any els canvis en el calendari escolar i que la Conselleria hagi escoltat aquesta recomanació. Una mesura d'aquestes característiques no es pot improvisar. La societat (les famílies i les empreses, vaja) ha de tenir un temps per adaptar-se al canvi que suposa introduir una setmana no lectiva al febrer.
Particularment, la idea no em sembla malament, però de la forma que es va plantejar semblava més una estratègia per desviar l'atenció de la contestació sindical i professional que estan tenint altres mesures anunciades pel Departament d'Educació (com ara l'allargament voluntari de les hores setmanals de docència) o el rebuig a determinats aspectes de la LEC, que no s'acaba de desencallar.

Per variar, alguns mitjans van córrer a fer comparatives amb els calendaris escolars d'altres països europeus. Curiosament, resulta que al sud del continent és on les vacances d'estiu són més llargues. No cal ser cap llumenera per imaginar-se el perquè...
Avui mateix he sentit per la televisió que algú reclamava la climatització de les escoles, per assegurar que les temperatures de les tardes de juny (i de primers de setembre) fossin suportables. Sense comentaris.

Ja que ens agrada tant emmirallar-nos en altres països, em pregunto si també ho farem algun dia per racionalitzar la jornada escolar. Si en comptes de contentar aquells que voldrien tenir els fills ocupats tantes hores com hi ha al dia es mirés una mica més per l'interès dels nens i nenes, potser la qüestió de l'horari escolar hauria de tenir prioritat.
Des del meu punt de vista, és irracional que un alumne de parvulari o primària tingui dues hores i mitja d'aturada al migdia (que, si es queda a l'escola, ha d'omplir amb activitats que costen uns diners, a més) o que un noi/a d'aquestes edats hagi de plegar més tard de les vuit del vespre de l'escola de música. No creieu que això pot afectar el seu rendiment?

Sense anar gaire lluny, algú ha explicat a quantes comunitats de l'Estat Espanyol les escoles tenen la possibilitat d'optar per una jornada continuada tot l'any? No cal anar a Finlàndia per veure que altres models organitzatius són possibles.

Dissortadament, l'anomenada "demanda social" sembla que va per un altre cantó, però l'administració hauria de mostrar més fermesa en defensa dels interessos dels més petits.

17 de febr. 2009

Pregó magistral

No és gaire habitual que un mestre sigui el convidat a fer el pregó d'unes festes per la seva condició de mestre. El fet que l'entitat organitzadora de les Festes de la Llum de Manresa d'enguany sigui una associació vinculada al món educatiu deu haver propiciat, sens dubte, que l'escollit com a pregoner fos en Pep Llenas, mestre amb una trajectòria professional molt lligada a l'educació infantil.
No vaig poder sentir-lo en directe -cosa que lamento- però he llegit el text editat del pregó (del qual avui l'organització n'ha publicat una versió digital dins del web de les festes).
Amb la senzillesa i la humilitat característiques del Pep, fa una anàlisi del fet educatiu i del moment que aquest travessa actualment que, des del meu punt de vista, mereixeria la qualificació de "lectura obligatòria".
Us el recomano molt especialment.

16 de febr. 2009

Web 2.0 plus

Amb una colla de companys i companyes "tocats" per la utilització didàctica de les TIC ens hem animat a crear un bloc per deixar-hi referències d'aquelles eines de l'anomenada web 2.0 que trobem gairebé imprescindibles.

El lloc tot just està a les beceroles, però esperem que de mica en mica es vagi enriquint.
El trobareu a http://web20plus.blogspot.com

9 de febr. 2009

Nova edició de PublicArt Project

Avui comença la fase de participació d'una nova edició del projecte telemàtic col·laboratiu PublicArt, que coordinem amb la companya Carmina Pinya.

Enguany comptem amb més de 70 grups inscrits, majoritàriament catalans però també d'altres països com ara Ucraïna, Equador, Bielorússia, Ghana, Rússia o Uzbekistan.

D'entre les principals novetats d'aquesta edició cal destacar que la participació es fa íntegrament en anglès i que s'han incorporat noves propostes d'activitats basades en eines web 2.0, com ara mapes col·laboratius, trencaclosques en línia, jocs amb mapes, etc., a més de la tasca central del projecte, que és la construcció d'una base de dades d'obres d'art públic.

Mentre duri la fase de participació, l'entorn de treball (basat en Moodle) no estarà obert a visites, a fi de preservar la privacitat de l'alumnat que hi participa. Quan acabi aquesta, es retiraran les fotografies dels grups i les intervencions de caire més personal i s'obrirà el projecte al públic. Però això no serà fins la darrera setmana de maig. Ja en tornarem a parlar.

6 de febr. 2009

+ Metodologia - Tecnologia


Aquesta setmana he visitat l'escola Jacint Verdaguer, de Sant Sadurní d'Anoia.
És un centre públic força singular ja que té alumnat des dels 3 anys fins als 16, és a dir, fan educació infantil, primària i secundària obligatòria. Però aquesta no és la seva única peculiaritat; n'hi ha una altra que és la que motiva aquest escrit: les TIC estan plenament integrades a la vida del centre. I això, actualment, encara és una novetat.

L'explicació del director del centre, el Josep M. Esteve, m'ha sorprès favorablement perquè ha parlat molt i molt de metodologia i, en canvi, ben poc de tecnologia.
És cert que l'escola compta amb molts recursos tecnològics però allò que la fa realment diferent és el plantejament metodològic que hi ha al darrere del seu ús, fruit d'una profunda reflexió sobre el paper del mestre i de l'escola a la societat del coneixement.

Podria esmentar moltes particularitats de la manera com es treballa en aquest centre, com per exemple que l'alumnat no té llibres de text (l'equip docent ha anat elaborant continguts digitals i seleccionant recursos existents al web, cosa que permet la flexibilitat necessària per atendre correctament la diversitat, així com la revisió i l'actualització puntual dels continguts), o l'alt percentatge de temps que es dedica al treball cooperatiu, sense treure importància als aprenentatges instrumentals que ha de fer cada noi/a. Però em quedo sobretot amb el tractament que fan dels recursos TIC: instruments al servei de l'aprenentatge, integrats plenament en la dinàmica escolar, com ho estan en la societat que ens ha tocat de viure.

Felicitats!

5 de febr. 2009

Represa

Després d'alguns mesos sense escriure al bloc, em faig el propòsit de reprendre d'una forma més regular la publicació.
Durant aquest temps he preferit el silenci a la queixa, per no donar la raó a aquells que pensen que el col·lectiu docent sempre està descontent. Però sovint, de motius no ens en falten. La pressió social sobre l'educació cada dia és més gran i, lamentablement, prevalen les concessions a aquesta pressió sobre altres iniciatives per millorar la qualitat del servei.


Fa un parell de setmanes que vaig veure la pel·lícula Entre les murs (traduïda aquí per La clase). Em va fer pensar que, tot i l'enorme diversitat de l'alumnat i les dificultats per mantenir un cert ordre a l'aula que s'entreveuen al film, la situació de molts centres de casa nostra no és pas millor. El respecte i la consideració a la tasca docent estan molt malmesos aquí...