Pàgines

1 de nov. 2009

A la presó, de visita

Casualment, la setmana que han ingressat a presó alcaldes, regidors, exconsellers i exalts càrrecs autonòmics, per motius ben diferents, he tingut ocasió de visitar l'escola del centre penitenciari Lledoners, a prop de Sant Joan de Vilatorrada.
Aquest és el primer curs sencer que funciona l'escola Carme Karr (així es diu el centre de formació d'adults incorporat a la presó) i es regeix, des del punt de vista acadèmic, per la mateixa normativa que qualsevol altra escola d'adults.
Durant la visita, amb les companyes del centre de recursos pedagògics, el director de l'escola ens va comentar l'elevada assistència d'interns als cursos que s'ofereixen. Per aquest motiu, el centre compta amb un nombrós equip docent, que fa la seva feina exactament igual que si es tractés d'un centre ordinari, amb un interessant projecte pedagògic i una clara voluntat d'integració a l'entorn.
La veritat és que un cop superada la impressió inicial d'entrada al recinte (confesso que era la primera vegada que trepitjava una presó en actiu), vam constatar que l'aspecte de l'escola és molt semblant al de la majoria de centres educatius (aules, biblioteca, aula d'informàtica...). Fins i tot, ho és bona part de la problemàtica: precisament a propòsit de l'aula d'informàtica, el director ens deia "hem d'aconseguir portar els ordinadors a les aules, que és on realment tenen sentit". No us sona aquest propòsit?

22 de set. 2009

10 idees per utilitzar les TIC a l'aula de forma innovadora

Un dels arguments que més han utilitzat els avaladors dels llibres de text digitals és que al professorat cal donar-li els recursos ben "mastegats" si es vol que els utilitzi. És una idea que, personalment, no comparteixo però que, en qualsevol cas, no pot servir per ignorar una sèrie de materials i continguts en línia que fa temps que existeixen, que han estat llargament experimentats i s'han mostrat com a vàlids (per tant, no exigeixen que el professorat hagi d'inventar res de nou sinó simplement aplicar-ho).

Aquí van, doncs, aquestes 10 idees per utilitzar les TIC a l'aula de forma innovadora.

1. Escriure un article per a la Wikipedia
Des de fa temps, la Wikipedia ha esdevingut un referent en la cerca d'informació. El seu caràcter lliure i col·laboratiu permet que tothom pugui contribuir a engruixir el seu contingut, seguint unes mínimes normes bàsiques pel que fa a l'estil i a la qualitat de la informació aportada.
En aquesta enciclopèdia, hi tenen cabuda tant els grans esdeveniments històrics, els personatges de més anomenada, els llocs més emblemàtics... com aquells fets, persones o indrets que tenen una significació d'abast més local. Aquí és on la creació de continguts cobra el seu vessant didàctic, ja que permet divulgar (en forma d'article) allò que s'ha estudiat en relació a l'entorn proper -o no tant. Aquest exercici implica utilitzar un llenguatge escaient, sintetitzar, aportar fonts d'informació complementàries, etc. A més, es pot fer en diferents idiomes.

2. Participar en un projecte telemàtic col·laboratiu
Una forma de treballar en la qual és tan important l'aportació de cada grup com la relació que s'estableix entre els participants. Hi ha diverses modalitats de projectes (elaboració sumativa d'uns continguts, intercanvi d'informació, etc.) i se n'ofereixen per a totes les edats. La xarxa iEARN-Pangea, directament o a través de grups vinculats a aquesta organització, en presenta un ampli catàleg. Igualment, se'n poden trobar molts d'àmbit internacional a iEARN.org.

3. Crear un bloc d'aula (o d'àrea)
Malgrat l'ús abusiu que s'ha fet dels blocs, constitueixen un recurs estimable si s'utilitzen per a allò que van ser concebuts: deixar constància, de forma seqüencial, d'uns fets, d'unes impressions, etc. Es tracta de produccions escrites que, pel sol fet de ser públiques, necessiten ser elaborades en un registre escaient. La gràcia, és clar, és que l'alumnat -individualment o en petits grups- sigui l'autor de les contribucions. La senzillesa de l'entorn ho permet.
Cal considerar les diverses variants de blocs: fotoblocs, videoblocs, audioblocs... i, també, la possibilitat de treballar en diferents llengües.


4. Utilitzar webquest i caceres del tresor
Una webquest és una proposta didàctica de recerca guiada i construcció col·lectiva de coneixement. N'hi ha d'elaborades sobre totes les àrees curriculars i temes transversals. A Webquestcat se n'ofereix un recull completíssim i, a més, es faciliten pautes per si algú s'anima a crear-ne.
Les caceres del tresor són activitat més senzilles, ja que la seva única pretensió és que l'alumnat respongui un qüestionari basant-se en una cerca a internet. També n'hi ha moltes de recollides en diversos idiomes.

5. Participar al projecte Espurn@
Espurn@ és una proposta didàctica que, a través dels seus 4 portals (Kampus, per a aules obertes; Kalidoscopi, per a aules d'acollida de secundària; Kitxalla, per a aules d'acollida de primària; Klaustre, per al professorat) ofereix un munt de recursos elaborats sobre temàtiques molt diverses. Quinzenalment es proposen activitats sobre un tema i un personatge, de les quals ja n'hi ha un extens recull.
La comunicació és un dels punts forts del projecte, per a la qual s'utilitzen innovadores eines web 2.0.

6. Preparar un itinerari georeferenciat
Actualment existeixen molts dispositius i aplicacions que permeten crear o seguir un itinerari passant per uns punts sobre els quals s'ofereix informació textual o multimèdia. GPS, dispositius mòbils i ordinadors es complementen mercès a aplicacions específiques o a d'altres més populars com ara Google Maps o Panoramio.
Preparar un itinerari implica documentar-se, sintetitzar, fotografiar o enregistrar imatges i, lògicament, utilitzar les eines de geoposicionament.
La temàtica pot ser tan diversa com calgui: a banda dels "clàssics" d'història, art, natura o geologia, se'n poden preparar sobre formes geomètriques, oficis, el pas del temps... o muntar jocs de pistes.

7. Elaborar un vídeo o un reportatge fotogràfic
Mai ha estat tan fàcil crear i difondre una producció audiovisual. Les eines d'enregistrament s'han abaratit i diversificat. Les eines d'edició (algunes en línia, per a produccions breus, com ara Pixorial o Animoto) són intuïtives i senzilles de manejar. Les eines de publicació estan a l'abast de tothom (Youtube, Vimeo, etc.). No hi ha excusa per no posar-s'hi!
No cal embrancar-se en produccions massa ambicioses; es pot explicar el desenvolupament d'un experiment o d'una pràctica de laboratori, presentar un esport o mostrar la vida quotidiana a l'escola o l'institut.

8. Utilitzar el microblogging
Twitter a l'institut? Al tutorial que ha elaborat en Ramon Barlam sobre aquesta aplicació per al projecte Espurn@ trobareu alguns arguments favorables a la utilització d'aquest recurs.
Si més no, considereu el microblogging com un nou pretext per fer escriure l'alumnat, que sempre va bé!

9. Crear una comunitat virtual
Sabem que als nois i noies els agrada seguir en contacte virtual, fins i tot quan s'acaben de veure presencialment. Hi ha multitud d'eines que permeten aprofitar aquesta circumstància més enllà del simple oci. Des del propi Moodle del centre o mitjançant aplicacions específiques (Ning, per exemple) es poden crear xarxes per compartir tasques, projectes, aficions...
També val la pena considerar l'ús d'eines de treball en grup (marcadors socials, gestió de projectes, etc.) o d'organització (cartellera virtual, calenari...).

10. Participar en iniciatives puntuals lligades a commemoracions i esdeveniments
Ja ens hem acostumat que cada any és l'Any de... moltes coses. Afortunadament, als webs "oficials" d'aquests esdeveniments -el de l'Astronomia, per exemple- hi sol haver recursos didàctics en línia, alguns dels quals han estat elaborats per a l'ocasió. També hi sol haver enllaços a organitzacions que compten amb seccions dedicades expressament al públic escolar (NASA, Discovery, etc.).


Noteu que en la majoria de casos, les TIC són tan sols l'instrument que permet cercar, tractar i presentar la informació d'una manera innovadora. El que realment compta és el treball de recerca, d'anàlisi, de debat, de síntesi, de relació... que hi ha al darrere de cada proposta i que és el que ajuda l'alumnat a desenvolupar autèntiques habilitats cognitives.

Fixeu-vos també que quasi totes aquestes activitats tenen caràcter interdisciplinar i que, més que una gran infraestructura tecnològica, el que necessiten és simplement una visió diferent de la forma de treballar.

6 de set. 2009

De rotondes i barracons

Comencem un curs escolar amb la llosa de la crisi sobre els nostres caps. Una crisi que ja s'ha manifestat de ple en forma de retallades de plantilles i de recursos per als centres docents i els serveis educatius. Tècnicament, n'han volgut dir "optimització". En realitat sabem de sobres que és una punyalada al sistema públic d'educació.

Sobta com des de diferents àmbits de l'administració els polítics de torn s'omplen la boca parlant de la formació com l'única via per sortir de la crisi i, en canvi, es permeten el luxe de castigar l'educació primària i secundària (la base del procés formatiu de qualsevol persona), amb el pretext que cal estrènyer el cinturó.

Sobta també que un país que sovint apareix a la cua dels informes sobre resultats escolars, innovació, etc. sigui capaç de congelar la plantilla de docents tot i augmentar el nombre d'alumnes matriculats a les escoles i instituts.

I, per acabar, no deixa de sorprendre que el govern aboqui una milionada (el famós PlanE) a construir rotondes i a refer voreres quan encara tenim milers d'alumnes en aules prefabricades (l'eufemisme de barracons o cargoleres).

Tot plegat resulta bastant decebedor.

10 de juny 2009

La calma que no arriba

Fa poc més d'un any, la conferència que el professor Joan Teixidó va realitzar en el marc de la jornada anual de reflexió del Consell Escolar de Catalunya portava per títol "L'escola respira calma". No era una afirmació sinó un desig. Un desig que, en aquests catorze mesos d'ençà que el vaig sentir, no tan sols no s'ha acomplert sinó que diria que cada vegada està més lluny de fer-se realitat.
L'escola rep pressions per totes bandes, sovint externes al sistema educatiu en el sentit estricte del terme, però des de fa (massa) anys també és víctima de la pròpia administració que l'hauria de sustentar. Modes, tendències, iniciatives que es presenten com la solució definitiva a tots els mals, idees que algun il·luminat prou influent aconsegueix imposar... aclaparen els centres i el professorat fins al punt que o es relativitzen prou per evitar el col·lapse o s'acaben produint situacions tenses i desencisadores. I, de moment, ben poc han contribuït a la millora dels resultats educatius.
A sobre, s'hi han afegit les dificultats econòmiques del moment, que han comportat ja les primeres retallades de docents a escoles i serveis educatius. Sort que l'educació era una prioritat!
En comptes de marejar el personal amb iniciatives que s'anuncien i es retiren sense arribar-les a aplicar (per no crispar més el professorat? per inviabilitat econòmica?...) o amb programes que apareixen i desapareixen segons d'on bufa el vent, algú hauria de vetllar perquè, per sobre de tot, les escoles i els instituts poguessin fer la seva feina amb tranquil·litat. Aconseguir això tan simple segurament que tindria un impacte més gran que molts dels invents, suposadament innovadors, que s'han hagut d'empassar darrerament.
No puc acabar sense posar sobre la taula una qüestió que està en boca de molts mestres: per què no es reconeix que la implantació de la sisena hora va ser un error? Econòmicament (tot i que en el moment de la posada en marxa la crisi semblava impensable), ha arruïnat el Departament d'Educació i, pedagògicament, dubto que se'n pugui arribar a demostrar la utilitat. L'estem pagant -i qui sap per quant de temps la pagarem- cara. Retirar-la seria, potser, el més sensat, però qui s'atreveix ara a fer-ho?
Mentrestant, l'escola continuarà esperant una calma que no arriba.

4 de juny 2009

Digitals, però amb mentalitat 1.0

He seguit amb atenció i interès el debat sorgit arran de l'anunci d'obrir una convocatòria per dotar ordinadors portàtils a centres de secundària a canvi del compromís d'utilitzar-los sota unes determinades condicions, entre les quals destaca l'ús de llibres de text digitals.
D'ençà que es va fer aquest anunci, l'amic Ramon Barlam va crear un espai on es recullen informacions i opinions sobre el tema. Us el recomano, si és que encara no el coneixeu: http://llibresdigitals.wikispaces.com

Sota una aparença de modernor, ens trobem davant d'un gran negoci per a alguns (la marca d'ordinadors escollida, el propietari del sistema operatiu que durà instal·lat, l'editorial que comercialitzarà els llibres de text digitals, el banc que finançarà la compra a les famílies...) i d'una absoluta regressió de la innovació educativa.

El llibre de text (en paper o digital) és un anacronisme en el marc de la societat del coneixement. En un món en què les fonts d'informació són cada vegada més diverses i nombroses, però també més accessibles, encotillar l'aprenentatge a un manual és girar l'esquena a la realitat. Fins i tot, m'atreviria a dir que és una enganyifa molt grossa.

Si aquesta és la revolució que les TIC havien de portar a l'educació, estem ben arreglats! Les tecnologies eren un bon pretext per canviar les metodologies. Disposar d'uns instruments i uns recursos tan potents per continuar fent el mateix -només que sota una altra aparença- és malbaratar i arraconar (espero que no sigui definitivament) el potencial innovador dels ordinadors, d'internet, de les càmeres i dels dispositius mòbils.

Sobta que en aquestes macropropostes -tant del govern central com del català- es parli de gairebé tot menys de pedagogia. La millora de la qualitat de l'educació (la veritable assignatura pendent del nostre sistema) queda en un pla tan allunyat que es difumina completament darrere la tecnologia. I sobta també el silenci dels moviments de renovació pedagògica sobre aquest tema.

És una fal·làcia insinuar que la utilització dels llibres de text digitals és un mal menor que cal passar fins a arribar a la plena integració de les TIC a la pràctica educativa. És un pas cap a la domesticació de les tecnologies, com ja ha passat altres vegades. En altres moments, però, l'administració era qui feia intents innovadors (recordeu el Programa de Mitjans Audiovisuals?) i a l'escola li costava fer el canvi. Ara són els propis governs qui afavoreixen la resistència a la innovació. Perquè, desenganyem-nos, al carro dels llibres de text digitals s'hi apuntarà professorat amb bona voluntat i ganes de provar coses noves, però no passem per alt que un dels "caramels" que estan ensenyant les editorials és que amb aquest sistema no caldrà ni corregir exàmens...

Esperem que de la imaginació dels docents i de la creativitat dels estudiants en surtin idees per no desaprofitar els portàtils.

20 de març 2009

In-to-xi-ca-ci-ó

La vaga del professorat d'ahir va tenir un seguiment massiu, igual que les concentracions a diverses ciutats catalanes. Potser ja seria hora que algú reflexionés sobre aquest malestar: tirar endavant una llei d'educació desaprovada per la major part dels docents no sembla gaire engrescador.

M'ha sorprès que l'habilitat per desviar el tema -que repetidament ens han mostrat els responsables de l'administració educativa- s'hagi centrat en el debat sobre si s'havien fet escrits desaconsellant als pares de portar els fills a escola el dia de la vaga. El seguidisme dels mitjans i dels periodistes que habitualment carreguen contra l'ensenyament públic no s'ha fet esperar. Ràdios i teles han polemitzat sobre la conveniència o no d'advertir els pares que portar els fills al centre en un dia de vaga pot ser problemàtic, i així no han hagut de parlar tant del fons de la qüestió, és a dir, les raons que han portat a la mobilització. Per què no volen els avions quan hi ha vaga de controladors aeris? I per què no circulen trens quan són els ferroviaris qui fan l'aturada? Es veu que els mestres poden fer vaga (només faltaria!), però les escoles han de funcionar com si no passés res...

De poc serveixen els anuncis de les cadiretes de colors (una campanya molt light, per cert) si per darrera es continua culpabilitzant el professorat dels mals de l'educació.

26 de febr. 2009

Calendari escolar

Celebro que el Consell Escolar de Catalunya hagi recomanat retardar un any els canvis en el calendari escolar i que la Conselleria hagi escoltat aquesta recomanació. Una mesura d'aquestes característiques no es pot improvisar. La societat (les famílies i les empreses, vaja) ha de tenir un temps per adaptar-se al canvi que suposa introduir una setmana no lectiva al febrer.
Particularment, la idea no em sembla malament, però de la forma que es va plantejar semblava més una estratègia per desviar l'atenció de la contestació sindical i professional que estan tenint altres mesures anunciades pel Departament d'Educació (com ara l'allargament voluntari de les hores setmanals de docència) o el rebuig a determinats aspectes de la LEC, que no s'acaba de desencallar.

Per variar, alguns mitjans van córrer a fer comparatives amb els calendaris escolars d'altres països europeus. Curiosament, resulta que al sud del continent és on les vacances d'estiu són més llargues. No cal ser cap llumenera per imaginar-se el perquè...
Avui mateix he sentit per la televisió que algú reclamava la climatització de les escoles, per assegurar que les temperatures de les tardes de juny (i de primers de setembre) fossin suportables. Sense comentaris.

Ja que ens agrada tant emmirallar-nos en altres països, em pregunto si també ho farem algun dia per racionalitzar la jornada escolar. Si en comptes de contentar aquells que voldrien tenir els fills ocupats tantes hores com hi ha al dia es mirés una mica més per l'interès dels nens i nenes, potser la qüestió de l'horari escolar hauria de tenir prioritat.
Des del meu punt de vista, és irracional que un alumne de parvulari o primària tingui dues hores i mitja d'aturada al migdia (que, si es queda a l'escola, ha d'omplir amb activitats que costen uns diners, a més) o que un noi/a d'aquestes edats hagi de plegar més tard de les vuit del vespre de l'escola de música. No creieu que això pot afectar el seu rendiment?

Sense anar gaire lluny, algú ha explicat a quantes comunitats de l'Estat Espanyol les escoles tenen la possibilitat d'optar per una jornada continuada tot l'any? No cal anar a Finlàndia per veure que altres models organitzatius són possibles.

Dissortadament, l'anomenada "demanda social" sembla que va per un altre cantó, però l'administració hauria de mostrar més fermesa en defensa dels interessos dels més petits.

17 de febr. 2009

Pregó magistral

No és gaire habitual que un mestre sigui el convidat a fer el pregó d'unes festes per la seva condició de mestre. El fet que l'entitat organitzadora de les Festes de la Llum de Manresa d'enguany sigui una associació vinculada al món educatiu deu haver propiciat, sens dubte, que l'escollit com a pregoner fos en Pep Llenas, mestre amb una trajectòria professional molt lligada a l'educació infantil.
No vaig poder sentir-lo en directe -cosa que lamento- però he llegit el text editat del pregó (del qual avui l'organització n'ha publicat una versió digital dins del web de les festes).
Amb la senzillesa i la humilitat característiques del Pep, fa una anàlisi del fet educatiu i del moment que aquest travessa actualment que, des del meu punt de vista, mereixeria la qualificació de "lectura obligatòria".
Us el recomano molt especialment.

16 de febr. 2009

Web 2.0 plus

Amb una colla de companys i companyes "tocats" per la utilització didàctica de les TIC ens hem animat a crear un bloc per deixar-hi referències d'aquelles eines de l'anomenada web 2.0 que trobem gairebé imprescindibles.

El lloc tot just està a les beceroles, però esperem que de mica en mica es vagi enriquint.
El trobareu a http://web20plus.blogspot.com

9 de febr. 2009

Nova edició de PublicArt Project

Avui comença la fase de participació d'una nova edició del projecte telemàtic col·laboratiu PublicArt, que coordinem amb la companya Carmina Pinya.

Enguany comptem amb més de 70 grups inscrits, majoritàriament catalans però també d'altres països com ara Ucraïna, Equador, Bielorússia, Ghana, Rússia o Uzbekistan.

D'entre les principals novetats d'aquesta edició cal destacar que la participació es fa íntegrament en anglès i que s'han incorporat noves propostes d'activitats basades en eines web 2.0, com ara mapes col·laboratius, trencaclosques en línia, jocs amb mapes, etc., a més de la tasca central del projecte, que és la construcció d'una base de dades d'obres d'art públic.

Mentre duri la fase de participació, l'entorn de treball (basat en Moodle) no estarà obert a visites, a fi de preservar la privacitat de l'alumnat que hi participa. Quan acabi aquesta, es retiraran les fotografies dels grups i les intervencions de caire més personal i s'obrirà el projecte al públic. Però això no serà fins la darrera setmana de maig. Ja en tornarem a parlar.

6 de febr. 2009

+ Metodologia - Tecnologia


Aquesta setmana he visitat l'escola Jacint Verdaguer, de Sant Sadurní d'Anoia.
És un centre públic força singular ja que té alumnat des dels 3 anys fins als 16, és a dir, fan educació infantil, primària i secundària obligatòria. Però aquesta no és la seva única peculiaritat; n'hi ha una altra que és la que motiva aquest escrit: les TIC estan plenament integrades a la vida del centre. I això, actualment, encara és una novetat.

L'explicació del director del centre, el Josep M. Esteve, m'ha sorprès favorablement perquè ha parlat molt i molt de metodologia i, en canvi, ben poc de tecnologia.
És cert que l'escola compta amb molts recursos tecnològics però allò que la fa realment diferent és el plantejament metodològic que hi ha al darrere del seu ús, fruit d'una profunda reflexió sobre el paper del mestre i de l'escola a la societat del coneixement.

Podria esmentar moltes particularitats de la manera com es treballa en aquest centre, com per exemple que l'alumnat no té llibres de text (l'equip docent ha anat elaborant continguts digitals i seleccionant recursos existents al web, cosa que permet la flexibilitat necessària per atendre correctament la diversitat, així com la revisió i l'actualització puntual dels continguts), o l'alt percentatge de temps que es dedica al treball cooperatiu, sense treure importància als aprenentatges instrumentals que ha de fer cada noi/a. Però em quedo sobretot amb el tractament que fan dels recursos TIC: instruments al servei de l'aprenentatge, integrats plenament en la dinàmica escolar, com ho estan en la societat que ens ha tocat de viure.

Felicitats!

5 de febr. 2009

Represa

Després d'alguns mesos sense escriure al bloc, em faig el propòsit de reprendre d'una forma més regular la publicació.
Durant aquest temps he preferit el silenci a la queixa, per no donar la raó a aquells que pensen que el col·lectiu docent sempre està descontent. Però sovint, de motius no ens en falten. La pressió social sobre l'educació cada dia és més gran i, lamentablement, prevalen les concessions a aquesta pressió sobre altres iniciatives per millorar la qualitat del servei.


Fa un parell de setmanes que vaig veure la pel·lícula Entre les murs (traduïda aquí per La clase). Em va fer pensar que, tot i l'enorme diversitat de l'alumnat i les dificultats per mantenir un cert ordre a l'aula que s'entreveuen al film, la situació de molts centres de casa nostra no és pas millor. El respecte i la consideració a la tasca docent estan molt malmesos aquí...