Pàgines

11 de des. 2007

PDI

Pressento que entre el professorat més amant de la tecnologia -i fins i tot altre que no ho és tant- s'està instal·lant la creença que, per estar a l'última cal tenir una pissarra digital interactiva a la classe.
He de dir que l'artilugi en si, no em sembla ni bé ni malament. Com tot, depèn de l'ús que se'n faci.
A diferència de la pissarra de guix o la blanca -que, per tradició, tenen una funció molt definida- les pissares digitals (siguin o no interactives) han de trobar el seu encaix dins l'aula. Poden ser un instrument de participació o un "càstig" per a un alumnat que s'ha empassar un powerpoint rera l'altre. Lamentablement, em consta que aquesta segona funcionalitat no és residual... El professorat pseudoinnovador ha domesticat l'invent per continuar impartint saber. El saber que emana d'ell i les seves inacabables presentacions (que tanta feina li han portat, per cert).
Abans de demanar als Reis una PDI, potser val la pena aturar-se a reflexionar sobre dues qüestions que ens ajuden a perfilar si una cosa és realment innovadora:
1. Ens permetrà fer coses que abans era impossible fer?
2. Millorarà l'aprenentatge dels alumnes?
Si totes dues respostes són un sí contundent, endavant!

23 de nov. 2007

Sis dies

Sis dies. Aquests són els que han separat la mort de dos homes que, en una època difícil, van fer molt per Catalunya ajudant a fer sentir catalans molta gent que tenia els seus orígens lluny d'aquí.

L'any 1977, quan encara me'n faltava un per poder votar i començava a tenir una noció clara del que havia representat el franquisme, em va seduir el discurs de l'esquerra -i molt especialment el del PSUC, encara que em vaig permetre la "infidelitat" de fer campanya per en Xirinacs.

Entre els lluitadors per la llibertat i la democràcia que amb aquelles eleccions podien deixar la clandestinitat i esdevenir candidats (i posteriorment l'un diputat i l'altre senador) hi havia Gregori López Raimundo i Paco Candel.

En pocs dies hem perdut aquests dos homes coherents i compromesos amb els seus ideals. Dues persones senzilles i entranyables que van contribuir de forma decisiva a reconstruir la catalanitat des de la lluita per la justícia social, l'exemple de les quals convé no oblidar.

Siguin aquestes ratlles el meu humil i respectuós homenatge.

27 d’ag. 2007

Pisos

A Santpedor, d'un temps ençà, s'ha disparat la construcció de pisos.
Si durant les dècades dels 80 i dels 90, les cases unifamiliars van marcar la tònica de creixement del poble, ara ho estan fent els pisos. Se'n fan de nova planta en terrenys que no estaven edificats, s'enderroquen cases i xalets de l'eixample per fer-hi blocs de pisos i es rehabiliten cases del nucli antic també convertides en apartaments.
Segurament que deu ser molt més rendible, és clar.
Això fa que la població s'hagi disparat de forma espectacular en els darrers anys: la del 2007 dobla la de 1981 i algunes previsions apunten que la xifra de 10.000 habitants no és llunyana.
Per a un ajuntament, créixer deu ser una font d'ingressos; per a un poble, créixer tant (i tan de pressa) dubto que sigui gaire bo.
Se'n ressenteixen els serveis, la mobilitat... i factors menys materials com la identitat.

Aquest no és un procés nou ni exclusiu de Santpedor, sobre el qual valdria la pena encetar una reflexió en profunditat. La pregunta és senzilla: quin poble volem?

23 de jul. 2007

Formació d'estiu

Aquests dies estic acabant de tancar els cursos telemàtics que s'han ofert dins l'Escola d'Estiu d'iEARN-Pangea. Ho faig des de la biblioteca pública de Puigcerdà -recentment renovada-, que ofereix un servei d'accés a internet per wi-fi.
[Cap dels dies que he vingut a treballar aquí he estat sol. Sempre hi ha algú més amb el seu portàtil. Sens dubte, un indicador que el servei té èxit. Gràcies, doncs, a qui l'hagi fet possible!]

Deia que estic fent les darreres actuacions administratives per deixar tancats els 7 cursos, totalment telemàtics, que hem fet durant les dues primeres setmanes de juliol i que han servit perquè un centenar de docents de Catalunya (més alguns de les Illes Balears i del País Valencià) rebessin formació d'estiu.

Volia destacar només les altíssimes valoracions que han fet tant les persones "assistents" com els formadors i formadores, la qual cosa, a més de ser una gran satisfacció, indica que aquest model formatiu té futur i cada vegada és més acceptat (si l'oferta és de qualitat, lògicament) també en època estival.

La formació virtual no ha vingut per substituir la presencial -com internet no arracona els llibres i els diaris- sinó que és, simplement, una nova modalitat que, afortunadament, el Departament d'Educació reconeix i potencia.

I tot gràcies a l'extraordinari entorn Moodle!

9 de jul. 2007

Importa l'educació?

Assumeixo el risc que algú m'acusi de fer comparatives odioses... però no em puc estar de comentar un fet que deixa entreveure la importància que un país dóna a l'educació.

El govern del Regne Unit té un portal que facilita l'accés dels ciutadans als serveis públics: Directgov es diu i el trobareu a http://www.direct.gov.uk
El govern català -l'actual i els anteriors- també disposen d'un web des del qual el ciutadà/ciutadana és informat de molts serveis i tràmits que pot haver de fer durant la vida. Vegeu-lo a: http://www.cat365.net

Noteu on està situada l'educació a cada portal? Mentre que al web anglès es troba en primer lloc, al web català s'ha de buscar un bon tros avall, entre temes tan interessants com "Catalans al món", "Ciutadans europeus"...

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

3 de maig 2007

Llibres de text i electoralisme

Ahir, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va aprovar la mesura -anunciada dies enrere- de pagar els llibres de text i el material escolar de l'alumnat de parvulari, primària i secundària obligatòria del municipi.
A les portes d'unes eleccions municipals, és difícil no ensumar una certa flaire propagandística en una iniciativa d'aquestes característiques. Acostumats, però, com estem a veure com molts dirigents polítics només saben guanyar vots sembrant crispació, una idea com la de l'alcalde de Sta. Coloma gairebé es podria considerar positiva, si no fos pel dispendi que comportarà al consistori i, especialment, perquè crea un precedent que tant de bo no segueixin altres ajuntaments!

Resulta si més no sorprenent que en plena societat de la informació es destinin 2 milions d'euros anuals d'un organisme públic a pagar un anacronisme com els llibres de text.
Han comptat quantes aules podrien equipar amb un projector multimèdia i uns quants ordinadors per aquest preu? Segurament que se'n beneficiaria molt més la població escolar, però, és clar, la mesura no seria tan populista...

26 d’abr. 2007

Parlar bé als anuncis

Us heu fixat que darrerament hi ha força anuncis en què es veu (o es sent) gent que parla català amb una fonètica "curiosa"?
Si el xava s'està incorporant a la publicitat, per alguna cosa deu ser, que els publicistes en saben un niu del comportament del mercat...
Ara bé, a part que des de les zones apartades de la capital catalana ho trobem més o menys ridícul, penso que es fa més mal que bé a una llengua que rep per totes bandes.
No sóc un purista, ni molt menys, però em resisteixo a creure que aquesta hagi de ser l'evolució del català.
Em sabria greu que l'efecte normalitzador de la televisió acabés estandaritzant una pronúncia tan pobra.

20 de gen. 2007

La formació en TIC del professorat

Al final de l'anterior post apuntava la necessitat de donar un nou enfocament a la formació en TIC del professorat. Vet aquí algunes idees i reflexions al respecte.

Començo intencionadament per aquell aspecte que tradicionalment ha quedat més marginat de les TIC: el seu potencial comunicatiu i cooperatiu. Aquest és probablement el tret més innovador que aporten les noves tecnologies i internet i, en canvi, el que -exceptuant esplèndides iniciatives- ha rebut menys atenció.
En aquest àmbit crec que tot el professorat (millor si ja fos quan surt de la facultat) hauria de tenir una formació bàsica en coneixement d'activitats cooperatives a internet, concretament:
  • participació en projectes telemàtics cooperatius
  • treball amb webquests
Tant en un cas com en l'altre, la formació inicial hauria de servir per conèixer què són aquests recursos, com trobar-ne d'elaborats i com participar-hi obtenint el màxim aprofitament de les seves possibilitats.
El professorat que volgués aprofundir en aquests temes hauria de tenir, lògicament, una formació més avançada en disseny i creació d'activitats cooperatives.

El coneixement de recursos TIC -ja elaborats- aplicables a una àrea curricular o a un tema transversal també hauria de ser objecte de formació. No es tracta només de presentar reculls d'activitats sinó de combinar les presentacions amb un temps d'experimentació amb l'alumnat i la posterior valoració conjunta del professorat. Seminaris a l'estil de "Com millorar l'aprenentatge de la llengua amb recursos TIC" haurien de ser habituals en els plans de formació.
Un complement avançat d'aquesta formació seria el coneixement d'eines i aplicacions per a la creació de recursos didàctics.

Finalment, la formació en cerca i recuperació d'informació és imprescindible per poder facilitar a l'alumnat unes tècniques i uns hàbits que permetin localitzar allò que es busca en una xarxa sobrecarregada d'informació.

Aquests són, des del meu punt de vista, els mínims que qualsevol docent hauria de conèixer. La llista podria ser més llarga, però m'he volgut limitar justament a uns àmbits que fins ara han passat massa desapercebuts.
No perdem de vista que estem introduint les TIC amb l'increment de la qualitat educativa com a objectiu final. Això vol dir que cal anar més enllà del simple canvi de suport i valorar allò que realment aporten de nou les anomenades noves tecnologies.