Tractament de la informació 1

Tractament de la informació i competència digital és una de les competències bàsiques que estableixen els currículums d'educació primària i d'educació secundària obligatòria. Això significa que, en acabar l'escolaritat obligatòria, l'alumnat ha de ser capaç d'aplicar una sèrie de coneixements i d'habilitats relacionats amb l'accés a la informació, el seu ús i la seva transmissió.
Al llarg de tres articles intentaré aportar alguns punts sobre els quals crec que és important reflexionar a fi d'ajudar els nois i noies a adquirir la competència informacional desitjada.
En aquesta primera entrada em centraré en la cerca.

No podem descartar que per casualitat es trobi alguna cosa interessant, buscant per internet. L'èxit d'una cerca, però, sol estar lligat al plantejament d'una bona estratègia. És difícil trobar res si no es sap què s'està buscant i, per tant, encara que sembli una obvietat, convé començar preguntant-se "què busco i per què ho necessito?". No és el mateix cercar informació per elaborar un dossier o una redacció que per preparar una presentació multimèdia, com tampoc és el mateix haver de respondre un qüestionari que aportar un suport visual a un conjunt de dades.

Un cop determinada la necessitat informativa cal adreçar-se a les fonts més adequades a cada situació. Hi ha la tendència a passar sempre pel cercador tot i que, moltes vegades, sabem on trobar de forma molt més immediata allò que estem buscant.
Simplificant molt les classificacions que aporten estudis de l'àmbit de la informació i documentació, podem parlar de l'existència d'unes fonts primàries, que són aquelles que ens poden proporcionar directament la informació que estem cercant, i d'unes fonts secundàries, que ens remeten a altres fonts primàries. D'entre les primeres n'hem de distingir de diferents tipologies, com ara les anomenades obres de referència (enciclopèdies, diccionaris, anuaris, atles...), les monografies (llibres, dossiers...), les publicacions periòdiques (revistes, diaris...), els llocs web (institucionals, corporatius, especialitzats, personals...), els bancs d'imatges, sons i vídeos, entre altres. Són exemples de fonts secundàries els cercadors, les bases de dades o els catàlegs.
Optar per un tipus de font o una altra depèn de l'experiència i del coneixement sobre la qüestió que és objecte de cerca. Si es tracta, per exemple, de trobar el màxim d'informació sobre un tema o un personatge podem anar de dret a una enciclopèdia i, a més, usar el cercador per localitzar algun web especialitzat i una base de dades per accedir a articles de revista interessants. Si el que cal és conèixer una dada molt específica, com ara la població d'un determinat municipi, serà més pràctic consultar directament un web institucional.
En aquesta fase és important no descartar cap tipus de font per la seva naturalesa: l'hemeroteca d'un diari ens pot aportar dades històriques difícils de trobar enlloc més o bé en un fòrum podem trobar la solució a un problema amb l'ús d'una aplicació informàtica, per exemple.

Els resultats d'una cerca depenen dels termes que s'empren a l'hora de plantejar-la. Convé identificar aquelles paraules o expressions clau que sintetitzen allò que hem de trobar. També pot ser convenient utilitzar sinònims i provar els mateixos termes en diferents idiomes, segons els casos (no té gaire sentit buscar informació de Sant Jaume de Frontanyà en anglès però, en canvi, sí que pot ser interessant usar aquesta llengua per documentar-se sobre el sistema solar).

Per acabar aquesta primera part, és molt recomanable utilitzar l'opció de cerca avançada sempre que sigui possible. L'objectiu és acotar els resultats tant com sigui possible i evitar el "soroll". Els entorns de cerca han evolucionat molt i actualment, en la gran majoria de casos, fer cerca avançada no significa haver de contruir una complexa equació amb diferents operadors sinó entrar els termes escollits en un formulari, a fi de determinar les relacions entre ells, i també seleccionar una sèrie d'opcions per establir certes condicions addicionals (l'idioma del document, la mida d'una imatge, a quin lloc del document han d'aparèixer els termes indicats, etc.).

Un cop trobada suficient informació caldrà valorar-la i recuperar aquella que utilitzarem. El proper post anirà sobre aquesta qüestió.

A la presó, de visita

Casualment, la setmana que han ingressat a presó alcaldes, regidors, exconsellers i exalts càrrecs autonòmics, per motius ben diferents, he tingut ocasió de visitar l'escola del centre penitenciari Lledoners, a prop de Sant Joan de Vilatorrada.
Aquest és el primer curs sencer que funciona l'escola Carme Karr (així es diu el centre de formació d'adults incorporat a la presó) i es regeix, des del punt de vista acadèmic, per la mateixa normativa que qualsevol altra escola d'adults.
Durant la visita, amb les companyes del centre de recursos pedagògics, el director de l'escola ens va comentar l'elevada assistència d'interns als cursos que s'ofereixen. Per aquest motiu, el centre compta amb un nombrós equip docent, que fa la seva feina exactament igual que si es tractés d'un centre ordinari, amb un interessant projecte pedagògic i una clara voluntat d'integració a l'entorn.
La veritat és que un cop superada la impressió inicial d'entrada al recinte (confesso que era la primera vegada que trepitjava una presó en actiu), vam constatar que l'aspecte de l'escola és molt semblant al de la majoria de centres educatius (aules, biblioteca, aula d'informàtica...). Fins i tot, ho és bona part de la problemàtica: precisament a propòsit de l'aula d'informàtica, el director ens deia "hem d'aconseguir portar els ordinadors a les aules, que és on realment tenen sentit". No us sona aquest propòsit?

10 idees per utilitzar les TIC a l'aula de forma innovadora

Un dels arguments que més han utilitzat els avaladors dels llibres de text digitals és que al professorat cal donar-li els recursos ben "mastegats" si es vol que els utilitzi. És una idea que, personalment, no comparteixo però que, en qualsevol cas, no pot servir per ignorar una sèrie de materials i continguts en línia que fa temps que existeixen, que han estat llargament experimentats i s'han mostrat com a vàlids (per tant, no exigeixen que el professorat hagi d'inventar res de nou sinó simplement aplicar-ho).

Aquí van, doncs, aquestes 10 idees per utilitzar les TIC a l'aula de forma innovadora.

1. Escriure un article per a la Wikipedia
Des de fa temps, la Wikipedia ha esdevingut un referent en la cerca d'informació. El seu caràcter lliure i col·laboratiu permet que tothom pugui contribuir a engruixir el seu contingut, seguint unes mínimes normes bàsiques pel que fa a l'estil i a la qualitat de la informació aportada.
En aquesta enciclopèdia, hi tenen cabuda tant els grans esdeveniments històrics, els personatges de més anomenada, els llocs més emblemàtics... com aquells fets, persones o indrets que tenen una significació d'abast més local. Aquí és on la creació de continguts cobra el seu vessant didàctic, ja que permet divulgar (en forma d'article) allò que s'ha estudiat en relació a l'entorn proper -o no tant. Aquest exercici implica utilitzar un llenguatge escaient, sintetitzar, aportar fonts d'informació complementàries, etc. A més, es pot fer en diferents idiomes.

2. Participar en un projecte telemàtic col·laboratiu
Una forma de treballar en la qual és tan important l'aportació de cada grup com la relació que s'estableix entre els participants. Hi ha diverses modalitats de projectes (elaboració sumativa d'uns continguts, intercanvi d'informació, etc.) i se n'ofereixen per a totes les edats. La xarxa iEARN-Pangea, directament o a través de grups vinculats a aquesta organització, en presenta un ampli catàleg. Igualment, se'n poden trobar molts d'àmbit internacional a iEARN.org.

3. Crear un bloc d'aula (o d'àrea)
Malgrat l'ús abusiu que s'ha fet dels blocs, constitueixen un recurs estimable si s'utilitzen per a allò que van ser concebuts: deixar constància, de forma seqüencial, d'uns fets, d'unes impressions, etc. Es tracta de produccions escrites que, pel sol fet de ser públiques, necessiten ser elaborades en un registre escaient. La gràcia, és clar, és que l'alumnat -individualment o en petits grups- sigui l'autor de les contribucions. La senzillesa de l'entorn ho permet.
Cal considerar les diverses variants de blocs: fotoblocs, videoblocs, audioblocs... i, també, la possibilitat de treballar en diferents llengües.


4. Utilitzar webquest i caceres del tresor
Una webquest és una proposta didàctica de recerca guiada i construcció col·lectiva de coneixement. N'hi ha d'elaborades sobre totes les àrees curriculars i temes transversals. A Webquestcat se n'ofereix un recull completíssim i, a més, es faciliten pautes per si algú s'anima a crear-ne.
Les caceres del tresor són activitat més senzilles, ja que la seva única pretensió és que l'alumnat respongui un qüestionari basant-se en una cerca a internet. També n'hi ha moltes de recollides en diversos idiomes.

5. Participar al projecte Espurn@
Espurn@ és una proposta didàctica que, a través dels seus 4 portals (Kampus, per a aules obertes; Kalidoscopi, per a aules d'acollida de secundària; Kitxalla, per a aules d'acollida de primària; Klaustre, per al professorat) ofereix un munt de recursos elaborats sobre temàtiques molt diverses. Quinzenalment es proposen activitats sobre un tema i un personatge, de les quals ja n'hi ha un extens recull.
La comunicació és un dels punts forts del projecte, per a la qual s'utilitzen innovadores eines web 2.0.

6. Preparar un itinerari georeferenciat
Actualment existeixen molts dispositius i aplicacions que permeten crear o seguir un itinerari passant per uns punts sobre els quals s'ofereix informació textual o multimèdia. GPS, dispositius mòbils i ordinadors es complementen mercès a aplicacions específiques o a d'altres més populars com ara Google Maps o Panoramio.
Preparar un itinerari implica documentar-se, sintetitzar, fotografiar o enregistrar imatges i, lògicament, utilitzar les eines de geoposicionament.
La temàtica pot ser tan diversa com calgui: a banda dels "clàssics" d'història, art, natura o geologia, se'n poden preparar sobre formes geomètriques, oficis, el pas del temps... o muntar jocs de pistes.

7. Elaborar un vídeo o un reportatge fotogràfic
Mai ha estat tan fàcil crear i difondre una producció audiovisual. Les eines d'enregistrament s'han abaratit i diversificat. Les eines d'edició (algunes en línia, per a produccions breus, com ara Pixorial o Animoto) són intuïtives i senzilles de manejar. Les eines de publicació estan a l'abast de tothom (Youtube, Vimeo, etc.). No hi ha excusa per no posar-s'hi!
No cal embrancar-se en produccions massa ambicioses; es pot explicar el desenvolupament d'un experiment o d'una pràctica de laboratori, presentar un esport o mostrar la vida quotidiana a l'escola o l'institut.

8. Utilitzar el microblogging
Twitter a l'institut? Al tutorial que ha elaborat en Ramon Barlam sobre aquesta aplicació per al projecte Espurn@ trobareu alguns arguments favorables a la utilització d'aquest recurs.
Si més no, considereu el microblogging com un nou pretext per fer escriure l'alumnat, que sempre va bé!

9. Crear una comunitat virtual
Sabem que als nois i noies els agrada seguir en contacte virtual, fins i tot quan s'acaben de veure presencialment. Hi ha multitud d'eines que permeten aprofitar aquesta circumstància més enllà del simple oci. Des del propi Moodle del centre o mitjançant aplicacions específiques (Ning, per exemple) es poden crear xarxes per compartir tasques, projectes, aficions...
També val la pena considerar l'ús d'eines de treball en grup (marcadors socials, gestió de projectes, etc.) o d'organització (cartellera virtual, calenari...).

10. Participar en iniciatives puntuals lligades a commemoracions i esdeveniments
Ja ens hem acostumat que cada any és l'Any de... moltes coses. Afortunadament, als webs "oficials" d'aquests esdeveniments -el de l'Astronomia, per exemple- hi sol haver recursos didàctics en línia, alguns dels quals han estat elaborats per a l'ocasió. També hi sol haver enllaços a organitzacions que compten amb seccions dedicades expressament al públic escolar (NASA, Discovery, etc.).


Noteu que en la majoria de casos, les TIC són tan sols l'instrument que permet cercar, tractar i presentar la informació d'una manera innovadora. El que realment compta és el treball de recerca, d'anàlisi, de debat, de síntesi, de relació... que hi ha al darrere de cada proposta i que és el que ajuda l'alumnat a desenvolupar autèntiques habilitats cognitives.

Fixeu-vos també que quasi totes aquestes activitats tenen caràcter interdisciplinar i que, més que una gran infraestructura tecnològica, el que necessiten és simplement una visió diferent de la forma de treballar.

De rotondes i barracons

Comencem un curs escolar amb la llosa de la crisi sobre els nostres caps. Una crisi que ja s'ha manifestat de ple en forma de retallades de plantilles i de recursos per als centres docents i els serveis educatius. Tècnicament, n'han volgut dir "optimització". En realitat sabem de sobres que és una punyalada al sistema públic d'educació.

Sobta com des de diferents àmbits de l'administració els polítics de torn s'omplen la boca parlant de la formació com l'única via per sortir de la crisi i, en canvi, es permeten el luxe de castigar l'educació primària i secundària (la base del procés formatiu de qualsevol persona), amb el pretext que cal estrènyer el cinturó.

Sobta també que un país que sovint apareix a la cua dels informes sobre resultats escolars, innovació, etc. sigui capaç de congelar la plantilla de docents tot i augmentar el nombre d'alumnes matriculats a les escoles i instituts.

I, per acabar, no deixa de sorprendre que el govern aboqui una milionada (el famós PlanE) a construir rotondes i a refer voreres quan encara tenim milers d'alumnes en aules prefabricades (l'eufemisme de barracons o cargoleres).

Tot plegat resulta bastant decebedor.

La calma que no arriba

Fa poc més d'un any, la conferència que el professor Joan Teixidó va realitzar en el marc de la jornada anual de reflexió del Consell Escolar de Catalunya portava per títol "L'escola respira calma". No era una afirmació sinó un desig. Un desig que, en aquests catorze mesos d'ençà que el vaig sentir, no tan sols no s'ha acomplert sinó que diria que cada vegada està més lluny de fer-se realitat.
L'escola rep pressions per totes bandes, sovint externes al sistema educatiu en el sentit estricte del terme, però des de fa (massa) anys també és víctima de la pròpia administració que l'hauria de sustentar. Modes, tendències, iniciatives que es presenten com la solució definitiva a tots els mals, idees que algun il·luminat prou influent aconsegueix imposar... aclaparen els centres i el professorat fins al punt que o es relativitzen prou per evitar el col·lapse o s'acaben produint situacions tenses i desencisadores. I, de moment, ben poc han contribuït a la millora dels resultats educatius.
A sobre, s'hi han afegit les dificultats econòmiques del moment, que han comportat ja les primeres retallades de docents a escoles i serveis educatius. Sort que l'educació era una prioritat!
En comptes de marejar el personal amb iniciatives que s'anuncien i es retiren sense arribar-les a aplicar (per no crispar més el professorat? per inviabilitat econòmica?...) o amb programes que apareixen i desapareixen segons d'on bufa el vent, algú hauria de vetllar perquè, per sobre de tot, les escoles i els instituts poguessin fer la seva feina amb tranquil·litat. Aconseguir això tan simple segurament que tindria un impacte més gran que molts dels invents, suposadament innovadors, que s'han hagut d'empassar darrerament.
No puc acabar sense posar sobre la taula una qüestió que està en boca de molts mestres: per què no es reconeix que la implantació de la sisena hora va ser un error? Econòmicament (tot i que en el moment de la posada en marxa la crisi semblava impensable), ha arruïnat el Departament d'Educació i, pedagògicament, dubto que se'n pugui arribar a demostrar la utilitat. L'estem pagant -i qui sap per quant de temps la pagarem- cara. Retirar-la seria, potser, el més sensat, però qui s'atreveix ara a fer-ho?
Mentrestant, l'escola continuarà esperant una calma que no arriba.